Els joves que van néixer entre el 1982 i el 2000 formen part de la generació millennial. Algú podria pensar que en viure en un món de fredes pantalles es podrien oblidar de les tradicions i del que és orgànic. El concert que ahir a la nit obria la fira d'aquest any sembla indicar el contrari. A l'escenari pujava una generació més ben formada i, a la vegada, més sofisticada i complexa. Potser també més individualista? O més continguda?

Les generalitzacions són sempre injustes i per això la nit va arrencar amb un duet que posa la pell de gallina. Maria Arnal i Marcel Bagés van començar reivindicant Ovidi Montllor en la seva màxima intensitat. Van cantar: «Quin plor més gran que duc / a dins del meu poc cos. / Quin raig de foc que sent. / A dintre d'ell».

Quan tenien a tothom a lloc, ho van rematar amb la peça on musiquen uns versos de Joan Brossa que aquests dies inflamen més que mai: «La gent no s'adona del poder que té: / amb una vaga general d'una setmana / n'hi hauria prou per a ensorrar l'economia, / paralitzar l'Estat i demostrar que / les lleis que imposen no són necessàries».

Podia anar a més un concert que comença així? Només era possible convocant el millor d'aquesta nova generació de músics tradi, del País Valencià a Mallorca. El relleu el va prendre Joana Gomila, una de les estrelles de la fira de l'any passat, que s'acompanyava de l'avinyonenc Santi Careta i del bateria urgellenc Arnau Obiols. Després van aparèixer Pau Figueres, Manu Sabaté, Criatures, Judit Neddermann, Riu, Xavier de Bétera, Rufaca Jazz Orquestra i l'Escola Folk del Pirineu.

Si algú no havia anat mai a la fira, l'espectacle d'ahir va ser un bateig ideal. El mestre de cerimònies va ser l'entusiasta Pau Benavent, la cara de la cultura popular a Televisió de Catalunya fins aquest estiu. Benavent anava desxifrant els diferents estils i instruments que sonaven i, en començar, va llegir un breu manifest en tres llengües en contra de «qualsevol tipus de violència». Va ser aplaudit en dir que «som gent de pau».