L'han rebut, entre altres, el periodista i escriptor polonès Ryszard Kapuscinski i el politòleg i filòsof francès Sami Naïr i ahir el va recollir el dibuixant Jaume Capdevila Kap (Berga, 1974). El premi LiberPress reconeix el seu compromís amb la llibertat d'expressió. Kap és col·laborador de Regió7, La Vanguardia, El Mundo Deportivo, de revistes catalanes, franceses i italianes, i la seva feina ja ha estat reconeguda amb guardons com el Premi Internacional Gat Perich, el 2009, i el Premi Notari de l'Humor de la Universitat d'Alacant, el 2015.

En un moment com l'actual, com es defensa la llibertat d'expressió?

S'ha de defensar de totes les maneres possibles, però una mica de sentit de l'humor ens pot ajudar molt. Segur que ens en sortim millor, perquè l'humor apel·la a l'enginy i a agafar-se les coses amb un punt crític, intel·ligent.

Va guanyar un premi del Press Cartoon Europe, el 2016, amb una vinyeta dedicada a Charlie Hebdo, que assenyalava els acuditaires com a culpables de tots els mals. L'humor és una baula feble?

És una baula feble sí, perquè requereix molt esforç. L'humor, quan apel·la a la intel·ligència, necessita una interpretació, que intel·lectualment la paeixis i la reflexionis. Jo faig la feina a casa, i la publico, però no sóc al costat de cadascuna de les persones que la llegeixen per explicar-li. Per tant, la interpretació és de cada persona, i això funciona amb qualsevol mecanisme humorístic. Té el perill que hi ha gent que no és capaç d'entendre'l, d'accedir als significats més evidents o amagats, que en fa una lectura literal i es queda amb un missatge amputat, parcial i equivocat. Perquè el missatge sigui complet, el lector ha de fer una part de la feina. Per tant, és una baula dèbil perquè l'esforç s'ha de fer, no t'ho donen ja mastegat. Qualsevol cosa que requereixi esforç és més complicada, però el resultat i el benefici també és millor. Si hi estàs implicat, el missatge és també més efectiu, més perdurable, i funciona millor. Defenso que l'esforç val la pena fer-lo.

Ha notat directament la censura?

No l'he notat directament en la meva professió. Censura vol dir que hi ha alguna cosa que no es pot explicar, de cap de les maneres. Avui en dia, una persona que es dediqui als mitjans no té una cosa que no es pugui dir, però hi ha audiències no disposades a explicar algunes coses. La censura és una paraula que s'ha usat alegrament, i s'ha banalitzat. En altres llocs, on hi ha problemes, hi ha coses que realment no es poden dir perquè hi ha mecanismes d'opressió, i no és el mateix que una censura de baixa intensitat, per a la qual s'hauria de trobar una altra paraula. En tot cas, l'humor és una eina fantàstica per dir coses que no es poden dir. Jo m'he trobat amb vinyetes que no es poden publicar, però els meus entrebancs no els considero censura, perquè tenien més a veure amb el to que amb el contingut. He dit sempre tot el que he volgut dir, però estàs en l'engranatge de la premsa, i el teu discurs hi ha d'entrar. És interessant adaptar-s'hi. D'on neix una vinyeta? És vostè qui decideix o li marquen els temes?

Sempre sóc jo qui decideixo el que faig. A vegades seria més fàcil que em donessin el tema, perquè triar-lo m'és més difícil, em suposa més feina, que acabar fent l'acudit. Llegeixo l'actualitat i considero què és el que a mi em sembla que pot interessar més, no a mi o al mitjà, sinó als senyors normals i corrents que jo no conec i que tenen les seves pròpies neures. L'objectiu és aportar alguna cosa amb una mirada lúdica. Però els mitjans viuen de la dinàmica informativa, i si hi ha un referèndum, ja saps per on es va. Ja són uns quants anys de professió.

Recorda sobre quin tema li ha costat més fer humor?

En concret no ho recordo. Però, en general, quan són temes polítics, econòmics i socials pot costar més o menys, i no passa res. Ara, quan hi ha tragèdia i drames humans, siguin més propers o més llunyans, hi ha una càrrega que t'afecta i fer humor és molt difícil. Però aquest humor també s'ha de fer. No pot ser satíric, ni crític ni sarcàstic, ha de ser tendre per conjurar la por després de l'atemptat. Dibuixar la tragèdia ajuda a separar el dolor. De fet, els meus acudits no són de pixar-se de riure, sinó més de reflexió i de complicitat. La nostra feina té sentit per ajudar a fer la societat millor en qualsevol aspecte, també per ajudar a superar un trauma. I si és necessari posar el llapis en aquesta batalla, s'ha de fer.

Treballa en diferents publicacions, algunes de l'estranger. L'humor és diferent segons cada país?

Sí que hi ha diferències, perquè l'humor ha d'estar contextualitzat i has d'apel·lar a l'experiència del lector. Els mecanismes humorístics són iguals a tot arreu, però els referents culturals, polítics, socials, són diferents a França, a Catalunya o a l'estat espanyol, i la seva utilització correcta o incor-recta reforça la tasca de l'humorista, que n'ha de ser conscient i ha d'utilitzar els recursos possibles. També hi ha referents universals, com l'amor i la mort, que funcionen siguis d'on siguis.

És el president de Dibuixants sense Fronteres. Ha hagut de mediar en gaires conflictes?

Mediar és una paraula que ara està de moda. Tampoc no es tracta d'això. L'objectiu de Dibuixants sense Fronteres, més que mediar, és que la causa dels dibuixants sigui útil, ajudar gent que necessita ajuda, fent el que sabem fer, que és dibuixar.