Afora feia fred però a dins de la sala Stroika hi havia temperatura càlida. Amparanoia està de plena celebració del vintè aniversari del seu primer disc, El poder de Machín, amb una gira de concerts que ja fa mesos que els porta per la península. Música carregada de positivitat, sons tropicals i ritmes ballables.

«Sóc una andalusa que fa 13 anys que viu a Catalunya, aquesta setmana ho he passat malament!», va dir Amparo Sánchez en començar el concert de dissabte a la sala Stroika. «La brutalitat de la policia ha estat terrible. Hi ha uns senyors que l'únic que volen són els diners», va lamentar. Els va dedicar Hacer dinero i a partir d'aquí va començar a enllaçar cançons, fent ballar un públic més aviat jove.

«M'està recordant la meva adolescència», confessava una noia d'uns trenta anys, a qui aquelles cançons la feien retrocedir a final dels 90. Cúmbia, cha-cha-cha, ska... Melodies llatines i jamaicanes que llavors potser venien més de nou. Lletres mig en castellà i mig en anglès que diuen allò de «prohibit instal·lar-se, prohibit aparcar-se i prohibit abusar», que dissabte a la nit va complementar amb un «abusar de les dones».

Amparo Sánchez va agafar un megàfon i va cantar a favor de la causa zapatista, i en concret per a María de Jesús Patricio Martínez Marichuy, la primera dona indígena que es presentarà a unes eleccions presidencials de Mèxic l'any vinent.

Amparanoia, que va funcionar entre el 1997 i el 2008, ha tornat als escenaris per celebrar l'aniversari i publicar un disc on artistes pròxims versionen les seves cançons. A Manresa, bona part del públic va acabar cantant-les, com la tornada que deia que «no fa falta llit», perquè aquesta nit «ningú no se'n va a dormir». Per a la majoria va ser cert. Ells, en canvi, van plegar veles d'hora. Diumenge a les cinc del matí marxaven cap a la destinació següent, Budapest.