No era una falla satírica ni humorística. Ni era una explosió de colors i formes com les construccions que fan cada any els valencians per celebrar les festes de Sant Josep. La falla que ahir es va plantar a la plaça Major de Manresa era solemne, sense gaires escarafalls i carregada de dignitat. Al capdamunt hi apareixia un vaixell de papiroflèxia que representava el viatge que han fet i segueixen fent milers de persones per travessar el Mediterrani i en el qual molts perden la vida. La crema de la construcció s'emmarcava en l'espectacle Mar de Foc, dirigit per Sergi Ots, i suposava el punt final de la 20a edició de la Fira Mediterrània. El muntatge va deixar una barreja d'opinions entre els centenars de persones que van veure la crema: de la indiferència a l'emoció.

A 1/4 de 8 de la tarda, ja feia estona que hi havia desenes de persones a primera fila, situades a les tanques de seguretat que delimitaven la falla construïda per l'artista bagenc Txema Rico amb l'ajuda de dos centenars d'infants, esperant a peu dret que s'iniciés l'espectacle. La gent aprofitava per xerrar, admirar l'obra i fotografiar-la. A les 8 en punt s'apagaven els llums de la plaça i el so relaxant de les onades acompanyava una veu masculina en off que relatava en primera persona el drama i la incertesa que suposava creuar el Mediterrani a bord d'una barca petita i atapeïda de gent. Ho feia amb aquestes paraules: «No vull ser navegant ni nàufrag, només cerco un lloc per viure».

Els Tirallongues aixecaven un castell amb una enxaneta carregada amb una caixa a l'esquena que simulava una porció del mar. Tot seguit, des de diferents punts de la plaça, la gent es passava diferents caixes pintades de blau fins arribar a la falla. Fins i tot, l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, n'agafava una i la llançava amb els dos braços per sobre del cap com si es tractés d'un servei de banda de futbol. Però la situació es va descontrolar una mica i unes caixes van acabar a terra i van colpejar el cap d'algunes persones.

Amb el xou de les caixes finalitzat, el cantant marroquí Walid Benselim, del grup N3rdistan, es va encarregar de posar la banda sonora de la cloenda de la Mediterrània. Mentre cantava, s'encenia la falla i el foc començava a devorar la part inferior on hi havia les caixes que formaven el mar. Pocs minuts després, les flames engolien amb virulència el vaixell format amb paper de diari i convertia en cendres els titulars i les notícies que parlaven del drama del Mediterrani. La gent mirava absorta la violència de les flames i com anaven agafant altura. Restes cremades del cartó sortien disparats cel amunt i governaven un tros de l'espai aeri de la plaça.

A causa de l'alta temperatura de les flames, desenes de persones de les primeres files abandonaven la seva posició i es resguardaven metres enrere. El ritme de la cançó que entonava Benselim anava arribant a port i les flames s'anaven calmant. Per acabar l'espectacle, es van enlairar uns fanalets voladors que ràpidament es van perdre cel enllà i que semblaven estrelles ataronjades que feien pampallugues. Els llums de la plaça es van tornar a encendre.