Sharon Rollston és irlandesa i treballa per a l'agència Music Network, que s'ocupa de donar suport als artistes en l'àmbit de la música clàssica, el jazz i la música tradicional. Per a ella, la d'enguany ha estat la seva primera Fira Mediterrània. «L'experiència ha estat fantàstica. La música, el teatre, els castellers... hi ha molta riquesa en la cultura popular, i la gent és molt acollidora», assegurava ahir a les portes de la taverna situada al Casino, a poques hores de tancar la 20a edició del certamen.

La cultura, però, no està aïllada del context polític i social on es desenvolupa, i això s'ha notat més que mai aquest any, amb una fira atípicament politizada. Passejant per la Llotja, era inevitable sentir converses entre artistes, programadors i altres professionals acreditats, que comentaven l'actualitat catalana, el referèndum del dia 1 d'octubre i els possibles escenaris de futur que s'obren a partir d'ara. Però més enllà de colar-se a totes les converses, quina influència real pot tenir sobre l'àmbit de la cultura el focus polític i mediàtic que està vivint Catalunya? L'interès creixent pot afectar positivament en l'exportació de propostes d'artistes catalans? Segons els programadors i artistes consultats, presents a la fira, la cultura catalana ja té un bagatge previ i una marca consolidada a l'exterior; en tot cas, l'atenció generada pot reforçar aquest fet, tot i que per a la majoria de professionals encara és d'hora per dir-ho.

Des de la perspectiva de l'artista italiana Anna Cinzia, vinguda des de la ciutat de Lecce, «la música catalana ja té una forta identitat, i és molt coneguda». «El que està succeint aquí és molt preocupant, i alhora molt interessant en l'ambit polític i social. No trobo just que hi hagi tota aquesta violència, i espero que Catalunya aconsegueixi refermar la seva cultura i la manera de pensar», afegia l'italiana.

En una línia similar s'expressava la Sarah, una jove hongaresa establerta a Barcelona que va preferir no revelar el seu cognom. «Ara tothom coneix Catalunya i sap què hi passa, però no crec que la situació política afecti la música. Pel que he experimentat fins ara, la cultura és molt forta aquí», assegurava. Des de París, l'artista DJ Click, que fusiona l'electrònica amb el folk i les músiques del món, aportava certs matisos: «en l'àmbit de la música encara no hi ha una exportació gaire àmplia; s'exporta més interiorment, a la resta d'Espanya. A fora, Catalunya exporta molt en circ o en pintura, per exemple. A París hem vist aquestes disciplines», comentava el francès.«Un referent»

Des de Màlaga, la cantant María Esteban, membre del projecte musical Red Rombo, opinava que Barcelona és un «referent» cultural. «Molts companys meus han passat per la ciutat, i no crec que el focus mediàtic faci augmentar l'interès; són molts anys de destacar». El seu company artístic, el barceloní Gerard Mases, hi coincidia: «Catalunya es val per si mateixa en l'àmbit cultural, i sempre ha tingut prestigi. El tema de la projecció musical cau pel seu propi pes: no necessita cap polític. Les primeres bandes de mestissatge que hi va haver a Espanya eren de Barcelona, i també hi ha hagut molts grups de rumba que s'han anat exportant. Les propostes d'aquest estil han tocat a la majoria de festivals», assegurava l'artista, que apuntava l'existència d'un nombre elevat de centres de formació musical com a factor clau.

Per al periodista Albert Reguant, activista musical i exdirector del programa Hidrogen d'iCat FM, «qualsevol acte de violència, sigui on sigui, sempre repercuteix en positiu internacionalment. A més, molta gent coneix Catalunya pel seu moviment pacífic i pel fet de tenir una cultura oberta i progressista». Segons Reguant, «molts dels companys que han vingut de fora a la fira han vist les imatges, i estan més assabentats del que passa que els espanyols. Tothom ens ha fet preguntes i ens ha donat missatges de suport», afirmava.

Manca de perspectiva

A més de destacar el bagatge i l'interès que genera des de ja fa temps la cultura catalana, una altra idea coincident entre els professionals consultats és la manca de perspectiva per analitzar les conseqüències de la situació actual. Així ho resumia la distribuïdora de CIRCulant Management, Jordina Blanc, vinguda des de Mataró: «És una evidència que aquests dies estem sent notícia, i s'ha aconseguit que el món giri la vista cap aquí i que hi hagi força empatia amb el que està passant. Pot ser que hi hagi una repercussió pel que fa a la cultura: per exemple, hi pot haver festivals que cada any creen el seu focus, i que pensin ja en Catalunya, però encara és molt aviat per saber-ho. En tot cas, si són festivals especialitzats en música, crec que ja coneixen que a Catalunya hi ha força producció musical. El focus actual pot ser un reforç, però no un descobriment», conclou Blanc.

La professional, que explica que durant la fira ha estat inevitable fer referència a l'actualitat i a «la massificació de notícies que rebem», apunta que tot plegat també pot tenir conseqüències directes en la contractació no a l'exterior, sinó dins de Catalunya: «Per exemple, si el nostre client és un ajuntament o és un director d'un festival que depèn d'unes subvencions. Tots tenim interès per veure cap on caminarà tot plegat, però encara no coneixem l'abast de les repercussions. Ara mateix és més un tema de comentari que no pas de reunió».Efectes negatius?

En aquest sentit, també hi ha professionals que creuen que la politització de la cultura pot tenir efectes negatius per a alguns artistes. L'actor Aureli Arnau, gran coneixedor de la fira Mediterrània -on només ha faltat a tres de les vint edicions celebrades- comentava ahir que ha trobat a faltar la presència d'alguns professionals al certamen. «Aquest any l'he viscut de forma diferent a altres edicions; la fira se m'ha quedat buida, pobra d'assitència. I m'he plantejat si aquesta sensació podia ser arrel de la situació política, però ho desconec. Els programadors de fora han vingut; potser els tècnics de cultura s'han quedat a les seves localitats per si havien d'apagar focs», apunta.

Més enllà d'això, els artistes també poden veure's afectats per la seva implicació política. Gerard Mases posa, en aquest sentit, un exemple viscut de primera mà: «El fet que hi hagi un focus polític a Catalunya pot arribar a perjudicar-nos, no en l'àmbit europeu, on encara és massa d'hora per treure conclusions, però sí a l'Estat Espanyol. L'altre dia, el saxofonista Dani Pérez va expressar, com tants d'altres, la seva opinió a Facebook sobre les càrregues de l'1 d'octubre, i una de les primeres persones en rebatre-li va escriure: 'Dani, després no et queixis quan no et contractin a Alacant o Múrcia». Sigui com sigui, Mases considera que «independentment del que passi en l'àmbit polític, els músics a Catalunya són prou bons i tenen prou creativitat per tirar endavant».