La biblioteca de Navàs acull avui, divendres (20.30 hores), la presentació d'un llibre que vol ser un cant a la vida, segons explica el seu mateix autor, Ramon Cabra, amb «l'alegria i la ironia» com a principals protagonistes. Cartes a la meva Dolors. Vint anys de post-guerra en una colònia tèxtil del Llobregat és el títol del recull de vivències de joventut d'un adolescent de l'Ametlla de Merola. Es tracta d'una recopilació d'anècdotes i històries que, durant anys, han estat protagonistes de les sobretaules dels dinars familiars o de les trobades entre amics d'en Ramon Cabra, i que finalment han quedat plasmades en un llibre que ha publicat el segell berguedà Edicions de L'Albí.

Dolors Cabra, filla de l'autor, ha explicat a Regió7 que «són històries i anècdotes que nosaltres hem sentit moltes vegades, però li vam proposar que les deixés per escrit perquè, si no, tot això s'acabaria perdent. Quan el meu pare ho tenia tot passat a l'ordinador, abans d'imprimir-ho i fer-ne algunes còpies per a la família i amics, vaig demanar a Jaume Huch si podia fer-nos una petita correcció i edició», explica. Va ser llavors quan l'editor va veure entre les pàgines d'en Cabra la possibilitat de donar-hi forma de llibre. «Finalment, estem molt contents del resultat, perquè, amb uns petits retocs, ha sortit un treball que té un gran valor sentimental per a la família i els amics més propers, però a la vegada és un retrat de la història de mitjan segle passat d'una de les colònies amb més activitat del Berguedà».

A l'inici, aquestes històries no estaven dirigides a cap destinatari concret, «eren cartes a ningú». A partir de la desaparició de la dona d'en Ramon, va tenir clar que tot el que escriuria ho faria pensant que li explicava a ella. «Vull recordar coses alegres de la infantesa, de la nostra joventut, dels avis, dels pares i amics i compartir-les amb tu», relata al pròleg del llibre dirigint-se a la seva Dolors.

I és que l'obra, dividida en petits capítols d'històries curtes que expliquen anècdotes del passat,vol ser un retrat de la vida a la colònia vista des dels ulls d'un infant, primer, i d'un adolescent, més tard. «No pretenc fer ni literatura, ni didàctica, ni unes memòries. Senzillament he volgut explicar alguns records de la nostra vida», remarca Cabra.