Sentiments i cinema. Aquests són els dos ingredients bàsics de la novel·la Un tuit para Eugene, l'estrena de la periodista manresana Gemma Camps Claramunt (1971) en la literatura. La novel·la, escrita originalment en català, traduïda per ella mateixa i editada en castellà, la publica Playa de Ákaba i explica l'estreta relació que s'estableix via piulades i mails entre un actor alemany d'èxit i una dona barcelonina enamorada del cinema. La periodista, redactora de la secció de Manresa d'aquest diari, ha confegit un relat amb uns secundaris de luxe a través dels quals es tracten temes com l'Al-zheimer, la solitud i els lligams familiars. I per on desfilen films -a vegades entrelligats en la trama, d'altres exercint d'espectadors- com El padrí, Mystic River, Fargo, Ocean's Eleven, El silenci dels anyells, Lost in traslation, Birdman...

Novel·la de sentiments

Quan es diu que una novel·la parla de sentiments salten les alarmes i es reobren les etiquetes: novel·la per a dones? No, però la realitat és que el públic femení accepta molt millor llegir obres on conceptes universals com l'amor i la confiança i els seus antònims marquin l'eix argumental. És, per tot això, que Un tuit para Eugene, explica Camps, segurament «connectarà millor amb la sensibilitat femenina, tot i que no està escrita pensant en gèneres». La intenció era «posar en comú dues persones completament diferents, una amb tot el glamur, l'altra amb una disminució física -coixesa-, que viuen en mons oposats però que connecten, a través de les noves tecnologies, quan troben un denominador comú: el cinema». Però no només el setè art, Un tuit para Eugene és, subratlla l'autora, «una declaració d'amor a l'art, a la música». A Sinatra, a Bach, a Lennon, a U2, a Coldplay...

Ell i ella

La novel·la té en una falsa estructura epistolar (com si fossin escenes d'una pel·lícula) un dels seus punts forts; l'altre és el domini de la llengua i la capacitat d'empatitzar amb els personatges: en cada capítol, ella (Nora Pey) i ell (Eugene Neuer) expliquen la seva història. La Nora és una dona de 43 anys que treballa en una compa-nyia d'assegurances a Barcelona, que té una tieta nonagenària que viu en un convent a Manresa (una aclucada d'ull a la ciutat de l'autora, on surt la creu del Tort, el Pont Vell, la Cova), i amb una família que s'haurà d'enfrontar a l'Alzheimer. Ella és «una dona que ha patit, és fràgil però forta, sensible, que se sacrifica pels altres, que estima els altres i això és, alhora, la seva força i la seva debilitat». Entremig, la seva relació virtual amb Eugene, a la trentena, un «tipus pràctic, transparent, franc, directe, que s'ha convertit en una estrella de cinema i que prova de compaginar l'èxit amb la seva vida familiar, la dona i el fill». L'Alzheimer, que tindrà una persona estimada de la protagonista, és, diu l'autora, «una malaltia real molt cruel que et fa perdre els records» i que contrasta «amb el món del cinema, on un moment de ficció pot durar per sempre».

Entretenir i pensar

Explica Camps que ha escrit «el llibre que m'agradaria llegir». I què busca? «Entretenir, que els lectors i les lectores gaudeixin d'una història amb elements per pensar». La novel·la del seu debut -en té quatre més al calaix- és, també, una obra «de valors: en un món on sovint només es valora la bellesa i l'èxit, conceptes com l'amistat i ser una bona persona s'han de reivindicar. Però la ficció no va de bons ni de dolents, sinó de com ens maneguem en la vida amb els nostres defectes i les nostres virtuts». La novel·la té un final obert que podria donar peu a una segona part, tot i que, com explica, «això no m'ho havia ni plantejat».

Un tuit para Eugene no va trobar, en català, sortida editorial, així que la periodista va buscar altres vies. I va arribar a Playa de Ákaba, fundada el 2012 pel premi Nadal i Planeta Lorenzo Silva i la seva parella Noemí Trujillo. Un tuit para Eugene s'inclou en la col·lecció «La historia que contamos», i el nom de l'editorial es refereix a la platja on va arribar T. E. Lawrence, el 1917, després de travessar el desert del Nefud. El signa com a G. C. Claramunt en homenatge a la seva mare, que sempre li havia dit, recorda, «un dia escriuràs un llibre». I ja ho ha fet.

Exemplars sota demanda

Per editar Un tuit para Eugene, l'autora havia d'assegurar una prevenda d'uns 70 exemplars; ara ja n'estan fent la segona edició i des d'aquesta setmana ja es pot adquirir a la Casa del Llibre. També, contactant amb l'editorial, playadeakaba@gmail.com. S'imagina Un tuit para Eugene traslladada al cinema? «Somiar és gratis? Seria la màxima aspiració».