Un dia després que a la plaça de Catalunya de Barcelona volessin cadires en una batalla campal d'ultres i l'endemà de la desfilada militar de la cabra i les manifestacions per commemorar el 12 d'octubre... a Manresa s'hi va poder trobar la cara B. Una coral, un sextet de músics i una cantant van interpretar cançons dels perdedors de la guerra civil. Eren tonades antifeixistes, per homenatjar les persones de tot el món que van arribar a Espanya per lluitar al bàndol republicà.

Es tracta d'una de les últimes aventures del quartet de corda Brossa, que des del 2004 ha engegat tota mena de projectes musicals que els han portat a acompanyar als surrealistes Astrud,a musicar Segundo Chomón, crear espectacles per a públic infantil o versionar a Franz Schubert. Han transitat de la clàssica al pop, sense por d'entrebancar-se.

El Quartet Brossa ha participat també en discos de Roger Mas, Maria Coma -què se n'ha fet?-, Els Amics de les Arts... i ha musicat l'encara incomprès compositor manresà Josep Maria Mestres Quadreny.

Aquesta vegada van afegir al seu equip l'acordionista Gregori Ferrer i el percussionista Josep Pinyu Martí. Al capdavant hi havia la manresana Marta Valero, que va actuar en unes condicions excepcionals: embarassada de set mesos de bessons. «Estic ben cansada!», va dir gairebé només començar el concert.

Amb el cor Incordis

També els van acompanyar una trentena de veus del cor reivindicatiu Incordis, vinculats a l'Ateneu la Sèquia de Manresa. S'hi van afegir en cançons com el Bella ciao, potser la més sentida de totes.

Entre el públic hi havia qui se sabia la majoria de tonades i les cantava. Va ser el cas del Himno de las brigadas internacionales: «País lejano nos ha visto nacer. / De odio, llena el alma hemos traído, / mas la patria no la hemos aún perdido, / nuestra patria está hoy ante Madrid».

Un cançoner que, com va recordar el violinista Aleix Puig, segueix sent tristament vigent. «Volem recordar el passat, quan pel que sembla Europa estava més preocupada per la defensa de la llibertat que ara».

Van repassar la majoria de peces incloses en el disc Cançons dels brigadistes (2010), on hi sona un tango originat al camp de refugiats d'Argelers, la basca Txoria tori i aquells versos feixucs de Lorca que diuen «Anda, jaleo, jaleo: / ya se acabó el alboroto / y vamos al tiroteo».