La mort ha fet reflexionar, al llarg dels anys, moltes persones: se n'han escrit llibres, els filòsofs l'han convertit en font de dubtes i reflexions i, també, ha impregnat guions de pel·lícules i obres de teatre. Ahir, a Avinyó, el públic que es va adreçar al centre cívic Can Tutó per participar en la segona edició del Test, el Festival en Xarxa d'Arts Intenses, de Prop i de Curta Durada, en va poder veure alguns exemples: al llarg de la tarda s'hi van representar onze peces breus de microteatre, intenses i multidisciplinars, d'entre 15 i 30 minuts de durada, i almenys cinc d'elles partien o incorporaven la pèrdua en el seu fil argumental.

El cas més evident és el de Dues dones i un funeral, una peça de la companyia Imprevist Teatre en què els dos personatges progatonistes preparen el funeral del seu respectiu marit i germà, un home amb una vida fosca, proxeneta i traficant d'ofici. A través de la conversa sobre els detalls del comiat, el text transitava de la comèdia al drama, de la frivolitat a la transcendència, per posar damunt la taula reflexions sobre els alts costos dels enterraments -«què et pensaves, que morir-se és barat?» «Són uns voltors: s'aprofiten de les desgràcies de la gent»- o sobre com cal recordar algú que maltractava el seu entorn -«no és més important viure cristianament que morir cristianament?».

Una altra de les obres, en aquest cas Rodeo Road, plantejava des del terrat una situació complexa: després que un amic comú els confessés que se suicidaria, dos personatges tenien l'encàrrec de donar a conèixer la notícia als familiars i repartir les cartes de comiat. Les diferents posicions entraven en col·lisió: -«la seva determinació me'n va donar a mi» / «a mi em va destrossar. És un egoista»-. I des de les aules de música, l'actriu Georgina Llauradó protagonitzava amb El furt un monòleg dramàtic i còmic alhora en què una dona agredia una altra per recuperar el mòbil robat al seu nòvio. L'objectiu? Tornar a tenir, així, tots els records que contenia en forma d'imatges.