El microrelat més cèlebre en llengua castellana diu el següent: «Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí». El va publicar l'any 1959 l'autor centreamericà Augusto Monterroso en el llibre Obras completas (y otros cuentos), i Maria Cirera (Manresa, 1979) va fer cara de no entendre res el primer cop que el va sentir. El temps, però, arregla moltes relacions que comencen amb mal peu, fins al punt que l'afició que l'autora bagenca va agafar pel gènere s'ha traduït, finalment, en la publicació d'un volum, Puces i altres picors, que es presenta avui a la Llibreria Papasseit de Manresa.

«La meva mare sempre ha estat la meva guia de lectura, i un dia, quan jo tenia vint anys, em va venir molt animada i em va llegir el microrelat de Monterroso», recorda Cirera: «A mi no em va agradar, però alhora vaig pensar que alguna cosa se m'escapava si la mare estava tan entusiasmada». De l'estupefacció inicial va passar a l'enamorament: «La meva germana Carme em va crear un blog i vaig començar a escriure».

Entre el 2005 i el 2010, rememora Maria Cirera, «hi va haver un boom dels blogs. Molta gent hi explicàvem la vida, coses personals, i ens llegíem entre nosaltres. Aquella època, els blogs van ser un bon laboratori d'escriptura». La idiosincràsia d'aquesta forma de comunicació propiciava l'aparició de textos i relats «d'entre deu i quinze línies, que és la llargada d'una publicació a Internet».

El següent pas va arribar quan, «farts d'exposar el que ens passava en el dia a dia, vam fer servir aquestes experiències per anar-les deformant i posar-hi més pa que formatge fins a crear peces literàries breus». Maria Cirera també apunta que, «dels blogs, molta gent va fer el salt a les xarxes socials, però no va ser el meu cas. Jo, simplement, vaig deixar el blog».

El llibre Puces i altres picors és en bona part hereu de la gran quantitat de microrelats que Maria Cirera va escriure aquells anys. Les obligacions de la maternitat no l'han deixat perseverar en l'art de la narració més curta, però té clar que en el futur, més tard o més d'hora, s'hi tornarà a posar.

El «culpable en majúscules» del llibre es diu Jordi Masó, responsable del blog La bona confitura i coordinador de la col·lecció de títol homònim que publica el segell Témenos Edicions. «No ens coneixíem, però ell va llegir algun microrelat meu en un recull i em va contactar amb la voluntat de fer Puces i altres picors», comenta Cirera d'un treball que aplega, després del procés de selecció, fins a 42 peces breus, molt breus, algunes d'unes poques ratlles. «Aquí hi ha deu anys de feina!», afegeix.

En la presentació de dilluns al vespre, Laura Basagaña i Josep Porta llegiran microrelats d'autors com Clarice Lispector, Jacques Prevert i Kalil Gibran, i dels bloguers Ramon Manté i Sara Bailac, a més d'algunes peces de Maria Cirera. També hi seran presents l'editor Carles Cervelló i el mateix Jordi Masó.

«El microrelat ha de ser concís, no pot sobrar-hi ni faltar-hi res, i t'ha de generar una certa incomoditat», opina l'autora manresana: «El perill és que el text resultant tan sols sigui una ocurrència, com una mena d'acudit». A Cirera li agrada deixar reposar els textos uns mesos i, després, tornar-los a agafar i reescriure'ls. «M'agrada més llegir que escriure i, sobretot, traduir», afirma: «Per això, quan agafo una peça meva, la reescric com si traduís una cosa de la persona que era jo un temps enrere».