Un dels versos més coneguts del poeta J. V. Foix (1893-1987) és el cèlebre «M'exalta el nou i m'enamora el vell», que tanca un dels sonets dels llibre Sol i de dol (1947). Recollint l'esperit de la famosa sentència de l'escriptor sarrianenc, el duet d'artistes olotins que formen Quim Domene i Norbe Fernàndez va crear l'any passat una instal·lació que aplega una pràctica tan antiga com el dibuix i la innovadora tècnica del videomapatge amb la finalitat de mostrar a l'espectador l'univers literari d'un dels grans representants de les lletres catalanes. Una fusió de tradició i modernitat que es pot veure aquesta setmana al Centre Cultural el Casino en una exposició doble que també incorpora una dotzena d'escultures-llibre fetes pel mateix Domene i forma part del cicle Tocats de Lletra.

Fa uns anys, el reconegut artista de la Garrotxa -coautor de l'original i controvertit pessebre que es va instal·lar a la plaça Sant Jaume de Barcelona el darrer Nadal- va crear una dotzena d'escultures de ferro que recreen llibres oberts amb la portada i la contraportada a la part superior. Situats cadascun d'ells sobre un faristol, s'exposaran al vestíbul de la Biblioteca del Casino fins al 15 de novembre. Un llum individualitzat permet contemplar l'obra i llegir els poemes extrets del llibre Desa aquests llibres al calaix de baix, que s'ubiquen al peu de cada peça. El conjunt porta el títol Fem llum als magatzems dels llibres, i serà visible fins al 14 de novembre.

L'origen de l'altra meitat del projecte que ara fa estada a Manresa és molt més recent i es troba en el festival Lluèrnia d'Olot del 2015, un certamen que combina l'art, el foc i la llum. «El director ens va encomenar un projecte per unir el dibuix i la tecnologia», explica Quim Domene, «i vaig tornar a pensar en Foix, que sempre m'ha agradat».

Al principi dels anys 70, el poeta va recollir en el llibre Allò que no diu 'La Vanguardia' un conjunt del que ell va anomenar «telepoemes», posteriorment reunits a No pesquis mai amb els ormeigs d'un altre: «són peces breus i suggeridores que parlen de fets estranys inspirats en la lectura de les notícies del diari».

A Domene i Fernàndez, aquests telepoemes -com ara «Augmenta de tres centímetres / el preu del pa»- els van proporcionar un imaginari gràfic que han traduït sobre un plafó de fusta de grans dimensions. El primer, a través del dibuix i el collage; el segon, reomplint l'espai i les mateixes figures amb tècniques de vídeo i tractament digital de la imatge. El resultat és un telepoema animat de deu minuts que es va repetint en bucle per facilitar el visionat als espectadors que passin al llarg de la setmana per l'Espai 7 del Casino. El títol del projecte és Desviacions perquè «Foix deia que aquestes peces eren com desviacions poètiques».

Ambientat per una música en la qual se sent de Pink Floyd a la mateixa veu de Foix, el recorregut de l'animació encén els ulls d'una calavera, activa l'aigua que cau d'una dutxa i corre per una canonada fins que surt per l'aixeta, gira sense sentit les agulles d'un rellotge i reomple de lletres una silueta humana, entre altres situacions inesperades.

Josep Vicenç Foix va traspassar fa trenta anys i va deixar rere seu un dels grans llegats poètics del segle XX català. Els artistes visuals Quim Domene i Norbe Fernàndez han entomat part d'aquest enorme corpus literari per apropar al públic l'obra de l'autor de Sarrià.