David Carabén, el músic, el periodista i l'afeccionat al Barça, es mostra per dins en una entrevista amb públic al Casino de Manresa. La trobada del líder de Mishima amb el periodista manresà Pep Corral Vilella (Regió7) ha tingut lloc aquest dimarts al Casino, en una acte organitzat per aquesta institució i per la demarcació de la Catalunya Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Carabén ha explicat el perquè de la seva música i de les seves lletres, com se sent un home ple de referents sense haver anat a buscar-los específicament. Se sent un militar "armat només amb la guitarra" lluitant per poetes catalans com Joan Vinyoli, que apareix en el seu darrer treball. Però de la mateixa manera que parla de Vinyoli pot fer-ho d'autors de cinema, d'escriptors o de músics de l'escena internacional i dir que beu de tot arreu a l'hora de fer la seva pròpia música. Ha deixat clar que crear es crea perquè es pot ser una mica de totes les fonts, però difícilment allò que faci serà inèdit, això sí, serà propi. Considera que a hores d'ara, la seva música està molt definida, i encara que "quan ens posem a fer un disc intentem canviar coses, el que fem acaba sonant a Mishima".

El músic barceloní ha explicat com va començar a tocar música amb un grup d'amics que estaven d'Erasmuns a París. D'aquí aquelles primeres lletres en anglès. I també com de difícil i complicat és poder viure només de la música en el nostre país i com de diferent és ser músic en un país com Catalunya o en un altre com els Estats Units. De totes maneres, la música és per a ell una gran il·lusió que satisfà quan assaja i quan toca.

Carabén també ha parlat de la seva relació amb els Cruyff, vaja de la que havia tingut sobretot a nivell dels seus pares i el Johan i de com havien conviscut en casetes que havien rebut a la urbanització osonenca del Muntanyà. I, finalment, també de com canvia la vida a partir de ser pares. "Vaig descobrir què volia dir ser burgés, volia dir ser pare, tenir la responsabilitat per una coseta molt petita que t'acaba d'arribar i que tens en braços. Mo'ho vaig passar molt bé de jove i vaig fer de tot, però a partir de ser pare aprens què vol dir la responsabilitat de l'estabilitat".