L'autocar Priscilla, vehicle i personatge troncal del musical del mateix nom, fa parada i fonda aquests dies al Kursaal i, a més, li ha tocat fer-ho en un ambient enrarit. No descobrirem res. Però l'espectacle, com diu la cançó, ha de continuar. I quan Priscilla tira endavant ho fa desplegant tota l'exuberància de la que ja n'han donat mostres l'exèrcit de camions de material, vestuari i decorats que aquests dies han desfilat pel carrer de Carrió i que ara, finalment, tenen el seu moment per lluir-se al llarg de prop de dues hores i mitja d'un espectacle sense treva.
El cor d'un dissabte a la nit
I de fons, com un arranjament a vegades en segon terme, la trama dels tres drag queens que recorren Austràlia a la recerca de nous horitzons artístics i del retrobament d'un d'ells amb el seu fill. Una història amb esquema clàssic de road movie que ja va ser duta a la pantalla ara fa 23 anys però que, lluny d'oxidar-se, continua mantenint el seu missatge intacte en la forma d'un cant a la llibertat personal, tant pel que fa a l'orientació sexual com per la recerca d'un estil de vida propi allunyada de la massa. I això segueix sent revolucionari.
