Liam Gallagher torna a l´activitat amb un disc que suposa el seu debut en solitari, As You Were, un cop tancada l´etapa prèvia amb el seu grup Beady Eye, però no la boca, i fa gala en cada trobada amb la premsa d´aquesta descontrolada xerrameca que l´ha fet tan famós com haver estat la veu principal d´Oasis. «Si agrades a tothom és que estàs fent alguna cosa malament», opina el músic britànic a la pregunta de quin tipus de músic vol ser en aquesta nova fase de la seva carrera professional, convençut que és «impossible» agradar tothom. Enemic dels «termes intermedis», ho té clar: «Em quedo millor amb el fet que el 50 % de la gent m´adori i que l´altre 50% es cagui en mi», postil·la Gallagher (Manchester, 1972), exemple vivent de l´humor procaç.

Potser per una certa maduresa («quan ets jove, ets jove, i jo ja no surto tant de festa», afirma), no n´hi ha gaire, d´aquest caràcter incontrolat a As You Were (Warner Music), àlbum produït per Greg Kurstin i Dan Grech-Marguerat, i que constitueix un exercici «del millor rock-and-roll», segons Q Magazine.

Per als annals quedarà la idea que els grans temes d´Oasis eren signats pel seu germà Noel. En aquest punt, cal preguntar-se com se sent assumint la composició, que ha compartit en cinc temes amb Andrew Wyatt? «Em segueixo veient més com un intèrpret de rock-and-roll. Si em surten unes poques cançons de tant en tant, genial, però per a mi tot gira al voltant de la veu i jo puc treure-li lluentor a qualsevol cançó, si no, pregunta-ho a Noel», apunta mordaç.

De fet, recentment va ser notícia per interpretar per primera vegada Don´t Look Back in Anger, un dels pocs èxits d´Oasis que cantava el seu germà. «Sempre he estimat aquesta cançó i l´hauria d´haver cantat jo», assenyala, abans de proclamar rotund: ´Estimo Oasis i totes les seves cançons... Jo sóc Oasis´».

Acostumat a contrariar els seus seguidors, el seu primer àlbum en solitari arriba no gaire després que ell mateix es mofés a Twitter d´aquesta possibilitat. «Sóc el primer a menjar-me les meves pròpies paraules. Si vaig dir allò va ser perquè penso que estar en una banda és fantàstic, mentre que una carrera en solitari només serveix per alimentar l´ego personal», comenta.

Llavors, per què es va acabar Beady Eye, el grup que va construir sobre les cendres d´Oasis quan el seu germà el va plantar definitivament després d´una mítica i gran baralla el 2009?

Segons ell, van ser «moltes raons», començant per la lesió del guitarrista Gem Archer, que el 2013 els va obligar a cancel·lar els seus compromisos en viu, just acabat de publicar el segon àlbum, BE.

«Tampoc ens va portar on vaig pensar que arribaríem», afegeix Gallagher, per a qui «l´única diferència real» ara que signa el seu àlbum tot sol és que és l´únic que assumeix les entrevistes. «Cosa que no està malament, perquè sóc l´únic que té alguna cosa a dir», afirma, qui sap si, dolgut perquè dos dels seus músics, Gem Archer i el bateria Chris Sharrock, s´hagin acabat unint als High Flying Birds del seu germà Noel, amb qui fa «uns 5 anys» que no es parla. «Tampoc parlàvem gaire a Oasis; més aviat ens grunyíem l´un a l´altre», respon sorneguer el petit dels Gallagher i el que més disposat s´ha mostrat sempre a una reunió de la seva primera i mundialment celebrada banda.

Sobre aquesta possibilitat, precisa que ell mai ho ha demanat. «Si Oasis tornés, jo estaria disposat a sumar-m´hi i no aniria del pal: ´Oh, la meva carrera en solitari´, perquè Oasis és el més important. Però, si no passa, sóc igualment feliç fent això», conclou lacònic.