GEOSTORM

? Estats Units, 2017. Ciència-ficció. 109 min. Direcció: Dean Devlin. Guió: Dean Devlin i Paul Guyot. Intèrprets: Gerard Butler (Jake Lawson), Jim Sturgess (Max Lawson), Abbie Cornish (Sarah Wilson), Alexandra Maria Lara (Ute Fassbinder), Daniel Wu (Cheng Long), Eugenio Derbez (Al Hernandez). Pantalles: Bages Centre (Manresa) i Multicines (Abrera).

Les pel·lícules apocalíptiques ocupen un espai substancial de la producció fantàstica dels darrers anys i reflecteixen, amb més o menys creativitat, la sacsejada impulsada fa una dècada per la gegantina crítica econòmica. Geostorm pertany a aquest corrent i representa, indubtablement, el seu vessant més discret. El film recrea la peripècia de Jake, un enginyer especialitzat en satèl·lits, que és enviat a una estació espacial amb una missió transcendental per al futur del nostre planeta: evitar l'arribada d'una tempesta potencialment devastadora. La seva aventura (desesperada) coincideix amb el segrest del president dels Estats Units? executat pel seu germà. La pel·lícula es defineix com una fusió de dues tendències (el cinema catastrofista i la ciència-ficció) que han reviscolat en el Hollywood del segle XXI. Geostorm constitueix el debut com a realitzador de Dean Devlin, el col·laborador més estret (com a productor i guionista ) de Roland Emmerich, la quinta essència del cinema americà més colossal i efectista. La seva o pera prima recorda inevitablement (argumentalment i visual) els títols més populars del director alemany, artífex de cintes com Independence Day i El día de mañana. Devlin vol jugar a la mateixa lliga del seu amic i la seva estrena darrere de la càmera s'alça com la còpia pàl·lida de les epopeies (discretes) que filmaren conjuntament. I així, assistim a un batibull aigualit i maldestre d'al·legat ecològic, política-ficció i suspens que resta molt lluny dels models en què s'inspira. El veterà (i portentós) Ed Harris, vist recentment a Madre!, aporta la seva inqüestionable classe interpretativa, digna de millor causa, a un entreteniment de segona divisió. Previsible i completament prescindible.