Amb cava, com en les grans ocasions. I signant llibres, com es demana a una presentació com cal. Brindis, aplaudiments, molts somriures, selfies i dedicatòries. Així acabava dijous al vespre la presentació del llibre de la periodista manresana Gemma Camps Un tuit para Eugene (Playa de Ákaba), que va omplir la llibreria Parcir de Manresa. Familiars, amigues i companys -i sor Lucía Caram- van acompanyar la periodista d'aquest diari -que signa en la ficció com G.C. Claramunt en homenatge a la seva mare- en la posada de llarg d'un llibre que «no ha estat fàcil de publicar». Susana Paz, cap de Cultures d'aquest diari, i amiga de l'autora des de la infantesa, es va encarregar de presentar un debut que va definir de «pel·lícula per llegir escarxofat al sofà».

El cinema, en la relació entre els dos protagonistes, Nora Pey i Eugene Neuer, és el nexe que els uneix. I el cinema és, com va explicar Camps, la seva «primera passió», inoculada a la vena després de veure unes quantes vegades seguides El caçador (1978) de Michael Cimino . La segona és l'escriptura, la ficció, pel poder que atorga imaginar i crear personatges i històries. Camps es va definir d'«obstinada», com la protagonista de la seva estrena literària, que aconsegueix cridar l'atenció de Neuer, actor alemany d'èxit, després d'enviar-li deu piulades seguides. No, això l'autora va confessar no haver-ho fet mai però no ho descartava... «si es presenta l'ocasió».

«La vida és com una caixa de bombons, mai no saps quin et tocarà». És una frase de la pel·lícula Forrest Gump que, segons Paz, serviria per definir una novel·la «on sense pudor prevalen els sentiments i uns personatges» que, va dir, es poden identificar amb «qualsevol de nosaltres. Tant se val viure en mons oposats (la quotidianitat de la majoria dels mortals i el glamur d'uns escollits), els protagonistes necessiten, com tothom, «que ens entenguin».

L'autora, que havia d'assegurar una prevenda de setanta exemplars per editar el llibre, va agrair a tothom («els qui conec i els qui no») la resposta que dijous feia que pogués presentar, a casa seva, el llibre. Escrit originalment en català, el fet de no trobar editorial («i que no et contestin, el que fa que encara et sentis més insegura») va fer que, finalment, busqués altres camins i arribés, gràcies a la seva germana Teresa, al segell que dirigeixen el premi Nadal i Planeta Lorenzo Silva i la seva parella, Noemí Trujillo. La manresana no va negar que publicar Un tuit para Eugene en català seria la continuació perfecta del camí que ha encetat.

De moment, però, amb el llibre sobre la taula, ha vist complet el primer somni: publicar. Una acció, la d'escriure i persistir, que Paz va qualificar de «valenta» alhora que situava l'amor com a eix de la novel·la i com a concepte a reivindicar. Camps va subratllar que la seva intenció, de cara al lector, havia estat que no s'avorrís amb la història i que la pogués llegir sense entrabancar-se. Quina pel·lícula recomanaria després de llegir el llibre? Camps no va dubtar a assenyalar Sólo los amantes sobreviven (2013), de Jim Jarmusch. En canvi, resumir en 140 caràcters d'una piulada Un tuit para Eugene va ser més difícil. El final de la piulada, però, l'autora el va tenir molt clar: «Gràcies».