Foix descriu en els seus textos manresans l'ambient de les terrasses del passeig de Pere III. Són uns textos en què es revela com un enemic declarat de les corrides de toros i s'enfada quan veu que a la ciutat de les Bases de Manresa hi ha plaça de toros.

Li resulten especialment molestes les corrides de la tardor del 1932, l'any de l'aprovació de l'Estatut de Catalu-nya. En un article que va sortir publicat el 24 de novembre del 1932 a La Publicitat va escriure: «No fa gaires dies, a Manresa, van estrenar una plaza. És la segona o tercera vegada que els nyèbits més o menys entonats d'aquella ciutat tenen ocasió de demostrar que són capaços de pertorbar el recobrament del Bages tot oposant-hi una flamenquització dels costums» i torna als seus records de primera joventut: «Recordem, de molt jovenets, l'aspecte de la vetusta ciutat fabril una tarda de corrida: alguns nois de casa bona, inútils per a cap causa noble, cobrien la testa amb un cordovès i feien pràctiques d'inèpcia pel passeig de Pere III tot intentant de cavalcar un cavall estantís al qual no revifaven ni els pirops que els genets llançaven a quatre damisel·les prou frívoles per a creure que una pinta de dos pams i una mantellina encrestada les elevava de rang; ni els manats de garrofes que, lligats amb cinta oficial, els mostraven des de la terrassa de la Gàbia!».

I torna a l'any 1932: «Suposem que, tot i que -per amagar llur indiferència ciutadana- els tauròmacs manresans han redactat, segons diuen, els programes de les corrides en català, el flamenquisme manresà d'avui és tan atrotinat com els atuells d'alguns vetaires. Teníem, dies passats, el propòsit de remarcar la coincidència de l'aprovació de l'Estatut amb aquesta represa dels toros en una ciutat on tan poc escauen com Manresa. Ens van dir, però, que el negoci aniria prou malament per a l'empresari -i que, al capdavall, haurien de plegar toros, toreros i els capsigranys que els aproven... No s'han de celebrar toros a Cervera ni a Manresa! La gent de Figueres, d'Olot, de Vic, de Ripoll i de Cardona, hauran d'avesar-se a pensar en anys venidors que per la festa major no hi haurà corrida. A Barcelona, els veïns de la plaça d'Espanya i de la Monumental veuran bastir, a l'indret on hi ha avui las plazas que recorden els segles de pobresa material i espiritual del país, escoles i gimnasos».