Veure Canals&Ribot és com veure molts grups en un. És viatjar al passat i tornar a sentir Els Convidats, Fàbius Cata, Abrília o alguna de les nombroses bandes de les quals ha format part el guitarrista Jordi Ribot. És, d'alguna manera, rescatar el llegat musical de creació manresana que s'ha acumulat les darreres dècades. I és, també, descobrir nous temes que brollen de l'energia i la personalitat del cantautor Ricard Canals, batejat com «el Pep Sala de Salelles» pel seu company d'escenari.

El projecte neix de l'admiració mútua entre dos músics de diferents generacions que ara, després de dur a terme trajectòries musicals separadament, s'han trobat per posar en comú la seva vocació. Dissabte al vespre, a la Sala Petita del Kursaal, el duet va presentar el seu segon disc, Guanyar temps, amb onze nous temes que Ribot i Canals han escrit durant l'últim any. El treball ha estat possible gràcies a una campanya de micromecenatge, i s'afegeix al primer disc, enregistrat en directe el novembre passat al teatre Conservatori. «No donem l'abast», deia Ribot amb un somriure.Maduresa musical

En un ambient proper i familiar, i acompanyats per Jeroni Pagan als teclats, Toni León al baix i Carles Garrido a la bateria, Canals&Ribot van demostrar maduresa musical amb un so pop molt treballat, amb certs tocs de country, i un gènere predominant: les balades, cantades a dues veus. Les lletres, que beuen de les experiències pròpies, parlen de l'amor, el desamor, les emocions i el pas del temps, com l'autobiogràfica Àlbum, escrita per Jordi Ribot, i la reflexiva Sentiments, de Canals.

«És l'estona de passar-ho bé i de compartir emocions, perquè un concert no deixa de ser un acte de comunicació», deia Canals a l'inici. «Són dies difícils per fer concerts», afegia Ribot. En aquest sentit, el duet va tenir un record per les persones «que són a la presó per les seves idees», així com també per les seves famílies. Malgrat tot, l'actuació va estar plena de tocs d'humor, comentaris irònics i interacció amb els assistents, la majoria dels quals repetien d'anteriors concerts.Col·laboracions inesperades

Després de fer sonar temes com Records, d'Els Convidats; Creies, del conjunt Abrília, i La Màgia de les Paraules, del nou treball discrgràfic, va arribar un dels moments més emotius de la vetllada. Primer, amb la interpretació del tema Contra-llum, «una cançó d'amor per a algú molt especial», en paraules de Ribot. I tot seguit, amb el tema Sota el mateix cel, que el guitarrista va escriure inspirant-se en el drama dels refugiats. El duet la va cantar junt amb la jove intèrpret Sara Roy, que també ha col·laborat en el disc.

La recta final es va encetar amb l'adaptació d'un tema dels Bee Gees, L'amor és profund, que el públic es va animar a entonar, i va continuar amb una de les cançons més conegudes del primer disc del duet, Tot allò que fa és pura màgia. Després d'una selfie conjunta, va arribar el bis, amb la segona col·laboració de la nit: el manresà Xevi Serrano, exmembre d'Els Convidats, va pujar a l'escenari per cantar a tres veus un dels temes més coneguts del grup: Estic esperant.