Temps difícils i, si s'hi afegeix la sobtada arribada de la tardor i la pluja de dissabte a la nit, sortir de casa per anar al teatre semblava un exercici de valents. Però, Rhümia, de la Companyia Rhum&Cia, arribava com un autèntic tornado, en un fantàstic exercici de realisme poètic, un petit racó on tot és possible. Des de la rialla més franca, des de la complicitat més innocent i cega; simplement, deixar-se anar, riure. Jordi Martínez, Joan Arqué, Roger Julià, Pepino Pascual i Mauro Paganini despleguen amb eficàcia, generositat i, per damunt de tot, enginy, un petit imaginari on les figures més clàssiques del clown prenen la paraula i l'acció, i amb hilarants i estrafolàries dosis, conviden l'espectador a participar. Com? Rient. Rhümia va creixent en aquest apassionat joc musical, de paraules i reinterpretacions amb cinc excel·lents intèrprets. I tot, sense concessions, amb la rialla més desbordant que, de bon inici, va empatitzar amb els espectadors del teatre Conservatori. Amb la platea dempeus, sonors aplaudiments i xiulets es van desbordar quan Jordi Martínez i la resta de la companyia van desplegar una pancarta on deia «Democràcia» amb el crit de «llibertat». - Assumpta Pérez
