Cineclub ha organitzat aquest dijous una sessió, amb la col·laboració de la Mostra Internacional de Films de Dones i el Kursaal, amb la projecció d' Un'ora sola ti vorrei, producció italiana del 2002 que va guanyar la Menció especial del jurat en el Festival de Locarno. Un llargmetratge que va suposar l'excel·lent (i impressionant) debut darrere la càmera d'Alina Marazzi, que posteriorment es va imposar com una brillant especialista en documentals socials fortament compromesos. La seva òpera prima s'erigeix en una mostra de no ficció extremadament singular i apassionant. La directora italiana indaga en els seus records i els seus sentiments més íntims (i esquinçats) en un film declaradament autobiogràfic que intenta respondre, entre altres qüestions, un interrogant més que torbador i dolorós: per què es va suicidar la seva mare (Liseli, pertanyent a una nissaga amb un estatus social i intel·lectual privlegiat) quan ella només tenia set anys. El film se sustenta essencialment en les filmacions casolanes de l'avi de la realitzadora i el resultat final és un collage sentimental que regalima una sensibilitat i una malenconia químicament pures. Una radiografia lúcida i corprenedora sobre la memòria i la família, en què Marazzi es despulla amb una sinceritat brutal i ens convida a compartir una nostàlgia carregada de veritat. Oportunitat excepcional per descubrir (i gaudir) d'una experiencia artística i personal d'una gran volada creativa. Un'ora sola ti vorrei és la primera sessió d'un cicle que continuarà els dies 16 i 23. -
