L'atzar pren sovint camins inesperats. Isidora Vila havia contat al seu nét, el musicòleg Ovidi Cobacho, un munt d'anècdotes del pintor Tomàs Boix (1886-1951), en la família del qual va servir els dar-rers anys de la vida de l'artista. Els llenços de temàtica paisatgística d'aquell home que va arribar a ser efímer alcalde de Solsona pengen de molts menjadors de la comarca i també en el d'aquella dona que aleshores era una joveneta. Fa cinc anys, Cobacho va entrar en un grup de doctorat de la Facultat d'Història de l'Art de la Universitat de Barcelona interessat en la trajectòria d'autors d'àmbit comarcal poc coneguts a escala nacional. I, és clar, ell va triar Boix: la recerca «em va desbordar». Bona part de la informació aleshores aplegada es mostra al públic a l'exposició En plein air. Tomàs Boix, la pintura com a passió, al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

«Tomàs Boix va exposar setze vegades a Manresa, alguns cops en mostres col·lectives, i va protagonitzar set exhibicions individuals en galeries de Barcelona els anys 40: l'Augusta, la Campañà i la Reig», apunta Cobacho, comissari d'un projecte en l'elaboració del qual també han pres part Montse Creus i Carles Freixes, del museu, i els membres del grup pictòric Escola de la Ribera, format per Jaume Roure, Jaume Cuadrench i Ramon À. Davins.

«Boix va ser un pioner en la pintura a plein air, a l'aire lliure, el primer de la comarca d'agafar el cavallet i plantar-lo al carrer, al camp, en plena natura», afegeix Cobacho: «la canalla anava a veure'l perquè el que feia el pintor era una novetat a la zona. Els nanos veien una tela blanca i, al cap de poca estona, en Boix hi reflectia el paisatge que tenia al davant».

L'objectiu de la mostra és «ensenyar obra del pintor, explicar el seu itinerari vital i artístic i contextualitzar la seva figura. En Boix va ser un catalitzador que va dur a Solsona i comarca molts pintors catalans dels anys 30 i 40, com ara Alfred Figueras, Francesc Planas Dòria, Joan Vila Puig i, fins i tot, Joaquim Mir». A més, va mantenir contacte amb el Cercle Artístic de Manresa i va fer amistat amb Josep Vila Closes. La correspondència que va mantenir amb aquest darrer «ens permet resseguir la trajectòria de Boix durant els anys 42 i 43», apunta Cobacho. És de justícia ressenyar també que el mestratge de Boix va ser destacat en dos dels principals artistes solsonins com Ramon Vilamosa i Manel Casserras.

Les 64 pintures que formen el cos central de la mostra -que es completa amb un vintena de dibuixos, aquarel·les, notes i esbossos- pertanyen totes a col·leccions particulars, i dos terços són encara en propietat de la família de l'artista. Boix va tenir tres filles, l'Elena, la Pilar i la Pepita, que ha aportat quadres i records a la preparació de l'exposició.

Buscant informació, Cobacho ha trobat que Boix va participar en la primera gran col·lectiva d'art que es va fer a Lleida, l'any 1912, on hi havia noms tan rellevants com el de Jaume Morera. Malauradament, però, no hi ha obra del solsoní, fill d'una nissaga de terratinents de Llobera, en cap museu català. «El MNAC té dos quadres a la reserva que la família va donar els anys 50, després de la seva mort», comenta Cobacho.

El muntatge recalarà l'any vinent a Manresa -probablement a l'Espai 7 del Casino, segons el comissari- «i donarà relleu a la relació de Boix amb el Cercle Artístic» i amb pintors com Puig-Faura, Figueras i Vila Closes. De fet, la dar-rera mostra en la qual va participar Boix pocs mesos abans de morir va ser una col·lectiva del Cercle Artístic que es va fer el maig del 1951 a Terrassa.