No l'acompanyava el so de la gralla, ni tampoc els músics habituals d'Obrint Pas. No va sonar La flama, probablement una de les cançons més esperades -i de les que millor retraten el sentiment actual davant la situació política i social a Catalunya. Però res d'això va caldre: el missatge i l'esperit de lluita es van mantenir intactes. Per a Xavi Sarrià, líder i vocalista d'Obrint Pas, la música ha estat, és i seguirà sent una eina de transformació social. I així ho va demostrar dissabte a Manresa, davant d'una sala Stroika plena a vessar, en el concert de presentació del seu nou disc en solitari: Amb l'esperança entre les dents, editat enguany per la discogràfica manresana Propaganda pel fet!

Puny alçat, lletres combatives i un so evolucionat, que oscil·la entre el punk-rock, el reggae i l'ska, van omplir un directe explosiu i ple de missatges polítics i reivindicatius. El públic, molt entregat, es va fer seves les proclames que es llançaven des de l'escenari. «És molt emocionant tornar a Manresa, on hem viscut grans nits amb Obrint Pas. És un dels primers llocs on vam venir tocar, al vell Congost i a la pista Castell», va recordar Sarrià al principi.

El valencià també va fer referència a la relació de simbiosi que Obrint Pas ha mantingut amb Propaganda pel fet!: «Vam començar a treballar en xarxa perquè creiem en una altra manera de viure la música i la vida». I també va voler tenir un record per «la gent que planta cara al carrer», amb referències a l'Ateneu, la PAH i l'escola popular de Manresa, a qui va enviar una abraçada. «Els lligams amb la comunitat són com un tresor en aquests temps difícils que vivim», va assegurar.

Temes nous, velles lluites

Amb una banda formada per Diego Barberà (baix), Pau Berberà (acordió), Maria Cofan (trombó), Mila González (trompeta), Salva Bolufer Bolu (bateria), Tato James (guitarra), Clàudia Key Day i Joan Mayor (veus i percussió), Sarrià va desgranar els temes del seu nou disc, que apel·len als records i a les velles lluites compartides. Després d'una introducció musical amb solos instrumentals, va sonar l'enèrgica Amb l'esperança entre les dents, que dóna nom al treball, seguida per Salvatges («mai no ens rendirem!»), Lluny i Nosaltres. També hi va haver espai per rememorar l'època Obrint Pas, amb cançons com El gran circ dels invisibles i La vida sense tu.«Nosaltres tenim la dignitat»

Si unes hores abans Barcelona s'omplia de gent per demanar la llibertat dels presos polítics, més tard l'escenari de la sala Stroika va donar continuïtat a aquest clam. Sarrià va fer referència a l'1 d'octubre i a la repressió que viu Catalunya, i va dedicar el tema Viure («lluitar, crear / construir poder popular») als valencians que el 9 d'octubre van patir agressions feixistes als carrers. «Ells tenen la repressió; nosaltres tenim la dignitat de la nostra gent, i la bellesa de viure la vida sense claudicar», va assegurar el valencià i el públic responia amb crits de «no passaran» i «els carrers seran sempre nostres».

Al final, els temes Sarri Sarri, de Kortatu, i Seguirem, tot un himne d'Obrint Pas, van donar pas al bis, que va tancar la vetllada. «Visca el poble i visca la terra», es va acomiadar Sarrià.