Fred, l'obra de teatre d'Agustí Franch (Manresa, 1976), neix, com explicava ahir, d'una «petició» de l'actor urgellenc Joel Pla (Barcelona, 1988), company seu de feina a la televisió pública andorrana, país on resideix des de fa cinc anys. I la petició tenia a veure amb escriure sobre el tema dels passadors en una història sobre refugiats jueus a l'Andorra de la Segona Guerra Mundial. Amb Fred, l'autor manresà, content de poder-la representar a casa, va guanyar el premi de teatre 50è Aniversari Crèdit Andorrà el 2015. L'obra es va estrenar la tardor del 2016 al cicle Escena Nacional Andorrana i arriba a Manresa després d'haver fet una desena de funcions. Ahir, Franch i Pla van visitar Manresa per parlar d'un muntatge que es veurà dijous (21 h), a la Sala Petita del Kursaal.

«És lleig dir que el tema dels passadors és 'xulo' perquè parla de patiment, però també és veritat que durant anys ha estat un tema molt amagat. Teníem ganes de parlar-ne», explicava ahir Franch, que també dirigeix el muntatge. Fred es posa en escena amb tres actors (Joel Pla, Irina Robles i Ettore Colombo) que interpreten sis personatges. El punt de partida és el matrimoni de l'Antoni i la Sara, a l'Andorra dels anys 40. Temps de guerra en un país que viu una pau tensa. La vida del matrimoni, que espera un fill, canvia quan el Sendo, un passador amic de l'Antoni, els demana que acullin dos dies una família de jueus que s'escapa del règim nazi. Però la Gestapo desmantella la xarxa d'evasió que s'havia d'emportar la família de jueus de casa seva.

Per a Franch, el to de la història era important i per això Fred el que fa és posar a l'escenari «el patiment al desconegut. Tenim una família perduda al Pirineu, que viu aïllada del que passa a la resta del món, que amaga a casa unes persones a qui persegueixen els alemanys però que no saben si són bones o dolentes». L'obra narra aquesta «angoixa de la família quan s'enfronta al que no coneix». Per a Joel Pla (en la pell de l'Antoni i del Joan, cunyats), Fred també posa en relleu «la importància en la presa de decisions davant de la desconeixença. «Què ens diu el cor? Que acollir aquests refugiats és el correcte però que això pot tenir conseqüències i destruir la nostra família. Les contradiccions dels personatges enriqueixen l'obra». I rebla Franch: «Es tracta de saber si el correcte ens convé».

Per a l'autor i director, Fred és, sobretot, «una obra de personatges» en una història que «no és real però que ho podria ser». De fet, a l'obra surten fets històrics que «connecten amb la trama», diu Pla, com la batuda de la Gestapo al Palanques. Fred s'ha posat en escena una desena de vegades i amb públics, diu l'actor, «molt diferents». D'una banda, subratlla Pla, la gent gran, que «recorda perfectament el pas dels refugiats» i, de l'altra, alumnes entre 11 i 17 anys, un públic que «pot fer molta por però que, al contrari, ha acabat les funcions aplaudint dempeus i mostrant molt interès». I és que, de fet, l'espectador, diuen, «empatitza amb el patiment». El febrer, Fred tornarà a fer una altra ronda de representacions per instituts andorrans.

Una de les preguntes, expliquen director i actor, que sobrevola el muntatge i que el públic, sobretot adolescent, sol adreçar als actors un cop s'acaba la funció és aquesta: «I tu, què hauries fet?». Segons Franch, «jutjar ara, amb el pas del temps i tenint molt clar qui és bo i qui dolent, és fàcil». També, jutjar si els passadors havien de cobrar o no: «Hi ha havia una economia de subsistència, la gent havia de sobreviure i molts cobraven per passar refugiats d'una banda a l'altra». Per a Franch, l'objectiu ja des del moment de l'escriptura de Fred ha estat «que l'espectador se situï dalt l'escenari i es plantegi què faria» si li toqués viure una situació així.