MUSA
? Bages Centre (Manresa) i Yelmo (Abrera)
Jaume Balagueró va sacsejar el cinema fantàstic europeu amb la impactant nissaga de REC. I ja abans havia sobresortit en títols com Els sense nom i Darkness. El director català torna al cinema de terror, però el seu últim treball no obtindrà segurament la mateixa unanimitat que les cintes esmentades prèviament.
Musa es basa en una novel·la de José Carlos Somoza i narra l'angoixant experiència d'un professor de literatura irlandès, Samuel Solomon, marcat pel suïcidi de la seva parella. El torturat protagonista comença a patir somnis premonitoris en què apareixen dames de negre que perpetren els crims més esgarrifosos.
Balagueró ha construït un thriller sobrenatural que ens proposa una tesi tan suggestiva com desassossegant: les muses han esdevingut criatures demoníaques que se serveixen de la poesia (Dant i Keats, entre d'altres) per perpetrar les conspiracions més sinistres. El cineasta de Frágiles és un consumat especialista a recrear atmosferes malsanes que juguen hàbilment amb les convencions del gènere. Musa ens sedueix i ens torba amb una fantasia declaradament poètica, però no ens acaba de convèncer. Balagueró s'ha perdut una mica en una història farcida de subtrames i de referències literàries que s'emboliquen innecessàriament. El final és realment corprenedor (i sorprenent) i no deixarà indiferents els incondicionals de les emocions fortes, però el camí transcorregut fins a arribar a la seva potent culminació està llastat per una càrrega excessiva de solemnitat. Malgrat els excessos i les imperfeccions, Musa es revela com un misteri líric que ultrapassa els límits de l'exercici terrorífic que es limita a repetir per enèsima vegada els llocs comuns.
