Agnès Torras va creure «que una altra educació era possible» i convençuda que «per treballar en la societat cal lligar pensament i acció» va posar fil a l'agulla. És el que va fer i continua fent. Des dels temps de la guarderia L'Alba, passant per la creació de l'escola Flama, per la coordinació del primer curs de l'Escola de Magisteri de Manresa, pels 35 anys treballats al departament de Pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona, pel seu pas, als anys vuitanta, per la regidoria d'Ensenyament de l'Ajuntament de Manresa, per creure i participar en el projecte Puntal de suport escolar impulsat per mestres jubilats... el currículum d'Agnès Torras no s'acabaria aquí. Encara menys la seva vocació com a mestra i les ganes d'explicar que l'educació és un dret que dignifica les persones.

La pedagoga santjoanenca, nascuda el 1948, va rebre ahir, amb l'escalf de la família, amics i, sobretot, de companys mestres, el Premi Bages de Cultura d'enguany, instituït fa 35 anys per Òmnium Bages-Moianès en un saló de sessions ple de gom a gom així com una sala de columnes -on se seguia l'acte per mitjà d'una pantalla- plena a vessar.

El d'ahir va ser, d'una banda, el reconeixement a una «mestra de mestres», com va definir-la Alba Baltiérrez, companya i amiga de la guardonada des dels temps de la guarderia L'Alba i encarregada de glossar la seva figura; i, de l'altra, una autèntica reivindicació del model d'escola catalana en un moment d'atacs «injustificats» on la paraula «adoctrinament», com subratllava l'alcalde Valentí Ju-nyent, és als antípodes de l'esperit que ha guiat l'ensenyament català des d'abans de la represa democràtica. Merescut va ser, també ahir, una de les paraules més pronunciades en una vetllada en què, a banda del lliurament del Premi Bages de Cultura -guardó de l'artista Josep Barés-, es va fer entrega dels Premis Lacetània. El to reivindicatiu (per la situació política, pels atacs al model escolar) va marcar la nit. A la taula presidencial, l'alcalde Junyent, la regidora de Cultura, Anna Crespo, el director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, Lluís Cerarols (exprofessor de la Flama i amic de l'homenatjada), el president del Consell Comarcal del Bages, Agustí Comas, i el president d'Òmnium Bages-Moianès, Jordi Corrons, que va obrir l'acte recordant tots i cadascun dels noms dels polítics empresonats així com de Jordi Sànchez, president de l'ANC, i de Jordi Cuixart, president d'Òmnium. Per visualitzar les absències («no pararem fins que sigueu lliures»), la primera fila del saló de sessions mostrava una cadira buida amb un llaç groc. Va ser el primer llarg aplaudiment de la nit. No seria l'últim.

Després del lliurament dels Lacetània (vegeu pàgina següent), Torras va recollir el premi (avisada entre aplaudiments per l'alcalde) i Baltiérrez va fer un repàs a l'extensa (i intensa) trajectòria de l'homenatjada. Primer a través dels records d'infantesa a Sant Joan recopilats per la filla de Torras a través d'una fotografia («decidida, llestota, amb valors cristians...») i, posteriorment, en primera persona, a través dels records compartits per ambdues a la guarderia L'Alba i l'escola Flama. Anys de lluita, «d'esforç» però de convenciment que la feina donaria fruits. Baltiérrez va mantenir el to reivindicatiu amb un «les nostres escoles no les toqueu. Fora 155 i llibertat presos polítics».

La flamant Premi Bages de Cultura va voler compartir el guardó amb tots «els mestres, molts exalumnes meus, per seguir treballant» en l'educació de petits, grans i nouvinguts. Per seguir educant. Per una escola catalana, pública i de qualitat. Que és el que buscava. Emocionada quan va mirar al passat i va assenyalar que «el Bages ha conduït la meva vida», Torras va recordar el seu pas formatiu i la seva etapa professional. I no va dubtar a demanar esforços per posar fi al 20 % de l'alumnat que no supera l'escolarització obligatòria.

L'acte arribava al final. «Pionera i renovadora, activista i capdavantera a reclamar nous models educatius». Així va definir la premiada l'alcalde Junyent, que va subratllar la quota femenina guardonada coincidint amb el dia contra la violència masclista. Casualitats de calendari. Aina Font va llegir dos poemes nascuts de la repressió: I picaven, de Josep Fàbrega, i Ens queda la paraula..., de Carles Cervelló, en el que va ser un tast dels Poetes per l'1 d'octubre que es podran escoltar en un acte d'Òmnium el proper 16 de desembre. La vetllada va acabar com va començar. Amb reivindicació. I aplaudiments.