La recerca per identificar els noms de persones nascudes o residents a Súria que van ser víctimes del nazisme comença a donar els primers fruits. Serà lent i laboriós, expliquen Iris Serrano, tècnica de l'àrea de Cultura, i Jenifer Montaño, tècnica de l'Arxiu Municipal, responsables de la recerca. Però la paciència sol tenir recompensa. L'Ajuntament bagenc fa més de dos mesos que treballa per sumar-se al projecte Stolpersteine, una iniciativa internacional que consisteix en col·locar unes llambordes commemoratives amb el nom i cognom de les persones deportades en el tram de carrer on havien viscut. Creades per l'alemany Gunter Demnig, Manresa, Navàs i Igualada ja s'han sumat al projecte. Navàs el 2015 i Manresa i Igualada el gener passat. L'objectiu del consistori, explica Montserrat Juncadella, regidora de Cultura de Súria, seria poder col·locar les plaques Stolpersteine el 2019.

De moment, la recerca ha tret a la llum una quinzena de noms, tot i que la xifra no és definitiva. D'aquests, i segons les primeres dades, quatre van ser alliberats dels camps nazis, nou van morir a Mauthausen i Bunchewald, i de dos més, de moment, es perd la pista. Serrano i Montaño han començat a localitzar parents, com el besnét d'Antonio Martínez López, mort a Mauthausen l'agost del1941, o la néta de Juan Pérez Sánchez, que va morir amb deu dies de diferència respecte Antonio Martínez, també a Mauthausen.

Així mateix han contactat amb la neboda d'Antonio Yélamos Sevillano, resident en un poble d'Almeria (Tíjola, d'on era originari el seu tiet), un dels quatre suriencs que van aconseguir sobreviure a l'horror nazi. Yélamos va ser alliberat el maig del 1945 de Mauthausen i se suposa que es va exiliar a França, on viuen els fills.

Com expliquen Serrano i Montaño, el punt de partida per elaborar la llista de suriencs víctimes del nazisme comença a partir d'un article publicat a la revista el Salí, el 1995, que els va servir per iniciar la recerca amb un objectiu clar: «Comprovar, de manera rigorosa, les dades i, també, les fonts orals», subratllen. Com? A través del padró surienc (del 1890 al 1942), els certificats de naixement, de defunció, les denúncies de desaparició interposades pels familiars, l'enviament de cartes als jutjats de pau dels municipis on eren originaris els suriencs, la cerca dels noms a arxius comarcals i provincials, a les entitats de memòria històrica, com l'Amical de Mauthausen o l'arxiu del Ministeri de Cultura, on surten identificats els espanyols que van acabar en camps nazis. Tot serveix, diuen, de base fins a «poder contrastar una informació» que sovint els arriba de manera fragmentada. És el cas del surienc Germán Tudela García, que a l'arxiu del ministeri està identificat com a nascut a Barcelona. Però, pel que han trobat, «hauria nacut en un poble de Múrcia». La idea és poder elaborar una petita biografia dels suriencs deportats.