Encara es diu, a les cases de Manresa, que si el televisor no funciona és per culpa del repetidor de Montserrat? Saben qui era el Legionario els joves d'avui en dia? Qui no recorda les mítiques patates braves del desaparegut Vicente? Dos reconeguts dibuixants i humoristes gràfics com Galdric Sala (Sant Fruitós de Bages, 1970), acuditaire de Regió7, i Josep Renalias (Manresa, 1961) han posat lletra i imatge als records de dues generacions en el llibre Història de Manresa explicada als infants de 30 anys o més, que es presenta avui al vespre (20 h) a la Llibreria Parcir de la capital bagenca amb la intervenció de l'escriptor Genís Sinca, l'alcalde Valentí Junyent i Marc Marcè, director del diari. Un còmic per a totes les edats? però per a algunes una mica més.
«Es tracta que la gent a partir de trenta i tants s'hi vegi reflectida», afirma Galdric Sala: «I que els més joves aprenguin». Aquesta particular història de la ciutat pren forma de còmic amb una quarantena de capítols -un per pàgina- que exposen amb una mirada divertida, humorística i una mica nostàlgica la Manresa dels anys 70 i 80, un imaginari fet de figures com la Quica i la Rosita, de locals com el Globus i El Sielu, de festes a Pista Castell i classes a l'Acadèmia Central. Un recull de «personatges, llocs i costums, de coses viscudes», afegeix Sala.
La idea va sorgir del desig dels dos autors de crear quelcom plegats. La típica i tòpica frase «te'n recordes de??» va activar el mecanisme dels records de joventut i el talent i les ganes hi van fer la resta. Tot i que els separa una dècada, Sala i Renalias van trobar molts punts en comú i altres que eren més propers sentimentalment i generacionalment a un dels dos. En tot cas, però, tot allò que han descrit al llibre són elements imprescindibles del costumari local.
En el llibre, hi ha dos personatges presumptament cecs que són l' alter ego dels dibuixants. La seva presència a totes les pàgines acompanya el relat literari i artístic que es desplega en cada episodis: Renalias ha compost uns versos i Sala la peça d'humor gràfic que s'hi relaciona. En el capítol dedicat a El 'marro manresà, per exemple, l'un escriu «Per qui anava calentot, / per alleujar les coses brutes / hi teníem els bars de putes / o si no, casa i pisot»; mentre que l'altre mostra un matrimoni en què la dona sospita i l'home, que se sap culpable, fa l'orni.
Un bagul sense fons
«Podríem haver fet molts altres temes», reconeix Renalias, anticipant un futur segon volum d'historietes en què tindrien cabuda fets com la tradició de banyar-se a la font de la plaça Espanya els alumnes de l'institut Lluís de Peguera al final del curs, la moguda que hi va haver a l'entorn del bar Río, que omplia la Baixada dels Drets, i el fet d'anar a l'escola de la Castells a aprendre anglès.
El llibre, doncs, no exhaureix l'imaginari, però de ben segur que reactivarà l'enyorança, la memòria, les rialles i la complicitat de molta gent. «Per a mi, per exemple, anar a Pista Castell era sinònim de festivals amb grups anglesos i un espès núvol de maria», rememora Renalias: «En canvi, pel Galdric, aquest lloc li recorda la festa més cervesera amb grups punkis». Una mateixa realitat vista de dues vivències diferents.
De la mateixa manera, celebrar els títols del Barça a la plaça de Crist Rei no és el mateix avui sense la Farola que tantes vegades s'havia pintat de blaugrana fa unes dècades. Bé, no tantes vegades, perquè la gent d'una certa edat recorda que el Barça, abans, tampoc guanyava gaire sovint.
El pub Cavorca i el Lord King, la Bodega Andaluza i el Globus. Qui no n'ha sentit a parlar? El volum, en format de còmic i amb humor, sarcasme i ironia, retrata diversos tipus sociològics manresans i realitats avui feliçment transformades, com la del barri Pare Ignasi Puig. «Del seu equip de futbol es deia que tenia la millor defensa del món, perquè quan un rival anava a xutar li deien de tot i l'avisaven de què li passaria si marcava un gol», explica Sala. No en va, el capítol dedicat a aquesta zona de la perifèria es titula amb el sobrenom del Bronx manresà. Renalias no amaga que «als anys 70, era un lloc molt complicat, ple de quinquis i de xoriços».
El cas del Xup exemplifica el to que han volgut donar els autors al llibre. «Hi ha temes que no pots obviar, però que hem volgut tractar amb tacte. Un exemple serien la Quica i el Legionario: tothom sap qui eren, i fa gràcia recordar aquells personatges. Nosaltres diem que la Quica, que era una prostituta, va ser l'única persona que ha aconseguit posar la ciutat de cara al riu, cosa que no ha fet cap Ajuntament. Al darrere de tot això, però, també hi havia una història trista i per això no hem cregut que fos adequat anar més enllà sobre alguns aspectes».
Un altre cas és el costum d'anar a la discoteca Bruc's, que no pas pocs manresans van practicar durant un bon grapat d'anys: «Fer via cap allà per la carretera de Ca La Iaia es va convertir en tot un ral·li, i això la gent ho recorda, però també és cert que hi ha persones que hi van perdre la vida, i per això en parlem amb respecte».
També aquest diari, que ha donat suport a la iniciativa, té el seu moment de glòria a les pàgines del llibre: «Manresa deu ser l'única ciutat on la gent, als bars, no es baralla, en el bon sentit de la paraula, pel Mundo Deportivo o l'Sport sinó pel Regió7», comenta Sala, que cada dia mostra el seu punt de vista humorístic de la realitat a través de les pàgines del roratiu de la Catalunya Central.
I, malgrat que el llibre té un to marcadament manresà, no hi falten alguns referents de la comarca que despertaran més d'un somriure vintage. «Va haver-hi una època», recorda Renalias, que «hi havia tot un pelegrinatge cap a Sant Joan de Vilatorrada per fer unes tapes». I en aquest culte gastronòmic, el Bar Zamora va ser un referent: «Tot valia deu pessetes, et donaven cacauets i pernil gratis, un pernil del qual l'amo deia que era 'jamón de mono'». Un altre lloc típic del Bages amb molta requesta és la platja de Navarcles.
La presentació segur que farà saltar més d'un ressort emocional en la memòria dels presents. Renalias i Sala, convençuts que els continuaran fent l'advertiment de «ei, que us heu deixat ...», oferiran al públic la possibilitat d'anotar quin record, quin local, quina idiosincràsia típicament manresana pot merèixer uns versos i un acudit en la segona part del llibre.
