«Per suggeriment de Kol·lontai [comissària del Poble per a Afers Socials], el govern bolxevic va aprovar una mesura per proporcionar assistència gratuïta durant setze setmanes abans, durant i després del part. Quan abandonen la llar, poden tornar-hi si no es troben bé, i només han de treballar quatre hores diàries a les fàbriques durant un mes després de la seva tornada a la feina. Això s'aplica a totes les dones, siguin casades o solteres. Els bolxevics creuen que aquesta cura de les mares és un dels primers deures de l'estat». Accent femení a la Revolució Russa. Això ho escrivia la periodista nord-americana Louise Bryant (1885-1936), una de les primeres dones corresponsals i pionera del periodisme modern, en el llibre Sis mesos rojos a Rússia, una crònica en primera persona de la Revolució d'Octubre, que es va editar l'octubre del 1918 i que l'editorial manresana Tigre de Paper ha publicat per primer cop a l'Estat i en català.

Ha calgut un segle i la commemoració de la Revolució Russa perquè Bryant tragués el cap pels prestatges de les llibreries. Bryant va viatjar a Rússia l'agost del 1917 amb el seu company John Reed, que ha passat a la història de les cròniques referencials d'aquest període amb Deu dies que trasbalsaren el món, reeditat enguany per Edicions de 1984 i, també, per Capitán Swing i Nórdica Libros en una coedició il·lustrada. De Bryant, fins ara, res.

«Coneixíem l'autora i estàvem convençuts que valia la pena recuperar-la», explica Marc Garcés, un dels responsables de Tigre de Paper que, amb motiu del centenari de la Revolució Russa, va decidir apostar per l'autora nord-americana: «De títols i autors de capçalera, se n'han fet reedicions, però Bryant, segurament per la seva condició de dona, havia estat eclipsada per altres noms, començant pel seu company». De fet, com explica el traductor i prologuista del llibre, Àngel Ferrero, després de la mort de l'autora, «la seva obra va quedar desatesa», i malgrat l'èxit del film de Warren Beatty del 1981 Reds (basat en les vides de Reed i Bryant), la seva tomba al Cimentière des Gonards a Versalles va estar a punt de ser retirada pel seu mal estat. Bryant pràcticament tornava a desaparèixer. Per a Garcés, publicar Sis mesos rojos a Rússia és «un primer pas per treure-la de l'oblit i situar-la en el lloc que es mereix».

Segons l'editor, Bryant aporta amb les seves cròniques un «retrat més proper de la realitat quotidiana, un estil més literari, optimista i amb especial atenció als personatges femenins que van poblar la revolució». Com Catherine Breixkovski (l'àvia de la Revolució Russa), la revolucionària Maria Spiridónova i el Batalló de la Mort, una unitat de combat formada per dones. Bryant va cobrir la Revolució d'Octubre per a l'agència Bell Syndicate, i per les pàgines de Sis mesos rojos a Rússia desfilen Kérenski, Lenin, Trotski, però també les condicions dels nens russos, la llibertat de premsa i la seva experiència com a correu bolxevic en la tornada als Estats Units. Com recorda l'autora en la introducció que va escriure el 1918, «No sóc sinó un missatger que deixa les notes davant vostre, intentant mostrar-vos un retrat d'allò que vaig veure i que hauríeu vist si m'haguéssiu acompanyat».