França plora Hallyday, l´ídol que va portar el rock al país de la ´chanson´

06.12.2017 | 23:38

I ntèrpret de cançons que formen part del patrimoni popular francès, enorme figura mediàtica, estrella musical i de l'espectacle, Johnny Hallyday, l'home que va importar el rock al país de la chanson francesa, va morir ahir als 74 anys de càncer de pulmó. Cap racó del país va romandre aliè a la pèrdua d'un monument nacional, des del palau de l'Elisi -on el president Macron va ser avisat a les dues de la matinada del decés- fins a la llar més humil del país. França ja li prepara un gran homenatge.

Ningú no va restar indiferent a la figura d'un cantant que en els anys 60, quan a la França del general De Gaulle regnava la chanson a ritme d'acordió, va elevar als escenaris la guitarra elèctrica del seu admirat Elvis Presley, tota una revolució en el panorama conservador de l'època.  La seva música, la seva forma de vestir, la seva rebel·lia juvenil, van sacsejar tota una generació amb la seva potent veu, que amb el pas dels anys va incorporar nous tons, el blues o les balades lleugeres, per marcar mig segle de la música francesa. Cada nou disc era un esdeveniment, fins a superar els 100 milions de còpies venudes; cada concert, un ple. França l'adorava i ell va saber adaptar-se al pas dels temps fins a arrossegar quatre generacions d'adeptes, gravar més de 1.000 cançons i col·leccionar tots els premis possibles.

    Nascut a París el 15 de juny del 1943, Jean-Philippe Smet va ser abandonat pel seu pare, actor belga. La seva mare, treballadora d'una formatgeria de París, no va poder encarregar-se d'ell en la seva infantesa i va créixer a la llar d'una cosina seva i de la seva parella, el ballarí nord-americà Lee Halliday, a qui sempre va considerar el seu pare. La seva popularitat no es va ressentir pel seu compromís polític amb la dreta, ni pels seus continus conflictes amb el fisc, i en els últims anys de la seva vida el país va admirar el seu combat contra el càncer, que va afrontar als escenaris fins a l'estiu passat. El paper cuixé es va fer ressò del seu matrimoni amb Sylvie Vartan -mare del seu fill David-, amb Élisabeth Étienne, del seu idil·li amb Nathalie Baye -amb qui va concebre la Laura-, de les seves dues noces amb Adeline Blondieau i de la definitiva, Laeticia, amb qui va adoptar Jade i Joy, dos orfes vietnamites.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 
Enllaços recomanats: Premis cinema