No hi ha res inèdit però sí, sovint, poc divulgat entre el gran públic. Per exemple, que la colonització de Guinea Equatorial «va ser catalana», impulsada per comerciants i industrials, que van convertir Barcelona en la capital del cacau i la fusta de Guinea; que l'antic moll Bosch i Alsina, construït a final del segle XIX, es va començar a anomenar Moll de la Fusta per culpa de «la gran quantitat de troncs que s'hi apilaven» procedents d'aquesta colònia; que el cristianisme a Barcelona té un origen africà i que, la ciutat, un autèntic mercat d'esclaus africans i orientals sobretot a final de l'edat mitjana, va tenir el 1445 «la primera confraria de lliberts negres que es va crear a Europa». Els lligams de tot tipus -comercials, religiosos, culturals, científics...- que uneixen la Ciutat Comtal amb l'Àfrica protagonitzen La Barcelona africana, la cinquena guia de la col·lecció «Barcelona Cosmopolis», que signa el manresà Joan M. Serra (1951).

Serra, mestre i llicenciat en Geografia, és també l'autor del llibre anterior de la col·lecció, La Barcelona britànica i irlandesa, i en prepara un altre, dedicat a la petjada germànica a la ciutat. «Barcelona Cosmopolis», coordinada pel manresà Josep Huguet, és nascuda de la col·laboració entre l'editorial Cossetània i l'empresa bagenca CatEmocions amb l'Ajuntament de Barcelona. Les guies -gens convencionals- estan pensades perquè visitants i locals coneguin l'empremta deixada per diferents països o cultures a Barcelona al llarg de la història. Farcides d'anècdotes i curiositats, els llibres incorporen itineraris temàtics i per barris i, fins ara, es poden seguir les petjades jueves, franceses, italianes, britàniques i irlandesa i, ara, africanes de la capital catalana.

Serra ha trigat sis mesos a elaborar una guia que té la pretensió de ser «divulgativa» per posar a l'abast del gran públic les connexions entre l'Àfrica i Barcelona, des del segle III aC fins a l'actualitat, en què la ciutat acull nombroses comunitats de procedència africana. «No hi ha cap revelació, no he fet un treball d'investigació, sinó de recopilador de material ja publicat, comprovant, això sí, les fonts». La xarxa, diu, ha estat una gran aliada: «si no, seria impossible fer un llibre així en mig any». En destaca l'aportació de l'antropòleg Gustau Nerín, autor del pròleg i que el 2012 va fundar a Guinea Equatorial, a la ciutat de Bata, la primera llibreria del país: La llibreria de Bata. En el llibre de Serra també surt la llibreria africana de Barcelona, La Ploma, a prop de la Sagrada Família.

Per a Serra, la intensa relació entre Barcelona i Guinea ha estat la gran sorpresa a l'hora de confegir la guia. Fins i tot Floquet de Neu provenia d'allí. Però la guia també repassa els conflictes de la ciutat per trobar-se a la frontera entre Al-Andalus i l'imperi carolingi, i el fet que, a l'edat mitjana, «el nostre món era el nord d'Àfrica» a través d'aliances comercials i fins i tot geopolítiques que amb el Magrib es reprendrien a final del XIX sota el signe de la colonització: la burgesia catalana hi va tenir molt a dir, al Marroc i a Guinea.

Diu Serra que escrivint aquest llibre ha estat plenament conscient que «Barcelona és una capital europea de primer ordre». Com a darrera curiositat, a la comarca del Barcelonès hi ha 357 dones que porten el nom d'Àfrica.