Es diu Transparències i es pot veure al vestíbul de la Casa de Cultura Blanca d'Anjou de l'Hospitalet de l'Infant. Es tracta d'una instal·lació artística formada per quatre obres, i creada expressament per romandre en aquest espai recentment inaugurat, que signa l'artista manresana Lourdes Fisa (Corbera de Llobregat, 1964). La reina Blanca d'Anjou ha estat, explica Fisa, la «inspiradora» d'una intervenció amb la qual, també, ha volgut retre «homenatge des de la meva mirada de dona artista» a la figura femenina que va posar els fonaments perquè el seu fill, Pere d'Aragó i d'Anjou, fundés l'Hospitalet de l'Infant.

Al principi d'any, l'estudi d'arquitectes Carreras Ollé es va posar en contacte amb Fisa, durant la construcció de l'edifici, perquè fes una proposta per «vestir» el vestíbul de la futura Casa de Cultura. En el seu cap ballaven els conceptes «d'harmonia i calidesa». L'artista manresana va visitar l'espai i l'entorn, i un cop conegut el nom amb què es batejaria l'edifici, Blanca d'Anjou, no va dubtar a submergir-se en la història de la ciutat: «En buscava les arrels. Necessitava fer-me meva la història i l'espai». Així, llibres com Les nostres arrels. Documents de la Baronia d'entença: Vandellòs, Coll de Balaguer i l'Hospitalet de l'Infant, de Manuel Romero i Maria Teresa Palet, la van ajudar a centrar en els documents -com el testament de la reina o l'acta fundacional de l'Hospital de Coll de Balaguer, realitzada en pergamí- la imatge que volia projectar en la seva instal·lació: les petjades de la història, el pas del temps. Com? Representant Blanca d'Anjou a través de la cal·ligrafia.

Per realitzar les obres, Fisa va buscar el contrast dels materials. D'una banda, la fibra de vidre, opaca, que l'artista fa anys que investiga i que simbolitzaria el passat; i, d'altra banda, el vidre, transparent, que l'artista havia treballat a l'exposició Melodies de llum, a la Casa Lluvià de Manresa, el 2013, i que remetria al present. El vestíbul de la Casa de Cultura Blanca d'Anjou fa 13 metres de llargada per 3 d'amplada i és un espai a doble alçada. La intervenció de Fisa es pot veure tant des de la planta baixa com des del primer nivell d'un edifici que acull els mitjans de comunicació municipals, el Casal d'Entitats i el Casal de Joves.

Les dues obres treballades en suport de fibra de vidre Fisa les ha transformat amb aspecte de pergamí «inspirades en documents reals de l'època». Fan 280 x 92 cm i es titulen Pergamí. Document 1 i Pergamí. Document 2. Aquestes obres estan penjades al sostre i suren en l'espai. Les altres dues estan treballades en suport de vidre gravades a l'àcid i pintades amb esmalt vitrificat. Un treball que la manresana va realitzar a Vidriera del Cardoner. Blanca, mare de ciutat (239x120 cm) i Blanca, enigmes de la reina (250x130 cm) són instal·lades en les grans obertures dels laterals del vestíbul. El vidre, reflector, explica Fisa, «canvia amb les tonalitats de la llum». Sempre es percep diferent. Un punt clau per a una artista conscienciada que les obres han de tenir vida.