Un dia qualsevol poques vegades acaba sent un dia qualsevol quan falta ben poc per al festival nadalenc que organitza l'institut Guillem Catà de Manresa. Els nervis dels debutants, els consells dels veterans, les presses dels monitors i situacions tan singulars com escoltar el Lluquet i el Rovelló amb accent d'Argentina i Hondures. Tot és possible quan s'apropa la gran cita, que enguany està fixada en el calendari per al 19 de desembre.

«El teatre ajuda a desenvolupar valors com l'empatia, la desinhibició, la resolució de conflictes, l'expressió corporal i saber escoltar els altres», explica Alícia Puertas (Manresa, 1974), responsable de l'aula extraescolar d'arts escèniques del centre i l'ànima de l'espectacle Nadal al Catà, juntament amb Rosa Ortega i Ramon Fontdevila, professors de música i català, respectivament. «Tant de bo el teatre, com la música i l'educació física, s'integrés en el currículum escolar», afegeix l'actriu, que ja du mitja vida combinant la interpretació amb la docència.

Nadal al Catà complirà set anys fent del joc escènic un argument per rescatar alumnes poc destres en altres aprenentatges que s'imparteixen a les aules. «La iniciativa té el valor de fer participar nois i noies que mai diries que ho farien, i un cop sobre l'escenari no s'amaguen», apunta Puertas. El muntatge ha esdevingut un projecte de centre, amb la directora Marta Codina al capdavant, afegeix.

Però els inicis no van ser fàcils, recorda l'actriu manresana: «vam topar amb una certa reticència, costava de fer entendre, i no sempre es veu bé que els alumnes es perdin una classe per assajar». Finalment, l'evidència del valor i l'èxit del projecte es va imposar i es va apreciar el valor que té la dimensió pedagògica del teatre. «Hi ha alumnes que es mostren incapaços d'aprendre coses bàsiques però, un cop dalt l'escenari, reciten Sagarra entenent-lo i transmentent emoció».

Nadal al Catà és una mixtura on caben Els Pastorets de Folch i Torres, el Poema de Nadal de Sagarra, versos de Joana Raspall, balls i cançons típiques de l'època nadalenca. Un esquema que es repeteix cada any amb algunes variacions i en el qual participen estudiants de primer d'ESO fins a 2n de batxillerat, la Big Band que dirigeix Rosa Ortega, els alumnes de català de Fontdevila i els nois i noies que fan l'extraescolar d'Alícia Puertas. Però també les aprenents d'estètica per pentinar i maquillar els intèrprets i els qui aprenen fusteria per construir la caldera on el dimoni vol coure els entremaliats Lluquet i Rovelló, així com el músic i professor Albert Bacardit, una altra peça indispensable del projecte.Tres funcions i un assaig

L'espectacle se celebrarà el dia 19 de desembre, un dimarts, a causa de les complicacions logístiques que implica ser col·legi electoral. Aquell dia, un centenar i mig d'actrius, actors i músics ompliran dues vegades el gimnàs de l'institut: al matí, per als alumnes, i al vespre, per a familiars, amics i coneguts. El dia abans, però, i com també és costum, l'escenificació tindrà lloc a la residència d'avis de la Font dels Capellans, el barri on s'ubica el centre. I, tot plegat, precedit d'un munt de sessions de preparació que comencen més d'un mes abans i un gran assaig general per tenir la consciència tranquil·la de la feina ben feta.

«El teatre fomenta la creativitat individual i crea sentiment de pertinença a un grup, valors que no s'ensenyen en altres assignatures», indica Alícia Puertas: «hi ha nois que, quan els dius que hauran de parlar en català, et responen 'no, no, qué vergüenza'. Però se'n surten». L'actriu afegeix que «al Nadal al Catà hi ha nois i noies que no fan l'extraescolar de teatre, però quan comencen els assajos els canvia la idea que tenien que el teatre només és aprendre un text i dir-lo a l'escenari».

D'aquest aprenentatge, no n'és aliena la voluntat dels professors de reactivar alumnes a qui els costa seguir les classes o no se senten motivats. «No és que se'ls obligui, però si el Ramon i la Rosa veuen algun nano amb potencial, l'empenyen a participar-hi», explica.

El típic festival nadalenc no és una idea exclusiva del Catà, però allí hi pren una dimensió especial. El muntatge, però, va arribar al centre importat. «Jo vaig estar cinc anys fent de professora a la Joviat, i allí Josep Torras va crear un espectacle a base de música i teatre, i vaig voler demanar permís a Jordi Vilaseca per repetir l'experiència al Catà», explica Rosa Ortega.

Falta poc per a la cita i els assajos s'intensifiquen al Guillem Catà. El resultat final es palparà d'aquí a uns quants dies, però l'èxit pedagògic està assegurat. «Els nois guanyen confiança i autoestima i aprenen a posar-se en el lloc de l'altre», explica Puertas, convençuda que damunt d'un escenari també es pot fer escola.