Quaranta anys dedicats a estudiar les cultures iberes aporten un pòsit de documentació impagable que Joan Ramon Rivera, nascut el 1959 a Huelva però veí de Sallent des que tenia un parell d'anys, ha abocat en la novel·la Udula. El camino de la sal. Un relat ambientat als segles III i II aC que presenta un personatge imaginari en un món ben real que inclou la Cardona ibera (Udula) i el poblat del Cogulló, convertit avui en un destacat jaciment arqueològic al capdamunt d'un turó del terme sallentí.

«Més que una novel·la històrica, m'agrada dir que he escrit una història novel·lada», explica Rivera, a qui precedeixen tres volums de caràcter científic on fa una proposta de traducció de la llengua dels ibers, un dels grans enigmes que envolten aquesta civilització antiga. «De moment, no hi ha cap acadèmic que hagi refutat la meva teoria», afirma el sallentí, que lamenta alhora la displicència amb què el tracten en alguns cercles universitaris dels camps de la filologia i la història.

Udula explica el pelegrinatge del príncep Beles, nascut al Cogulló, pels territoris coneguts en l'època ibera, de Cardona a l'Àfrica, d'Esparta a Milet. En el llarg viatge que emprèn abans de tornar a casa, el noble fa de comerciant de sal, de guerrer mercenari i és tractat d'esclau a Roma, una ofensa que no tolera i que respon amb un assassinat que l'obliga a fugir. «Hi ha molt rigor històric», afirma Rivera, «però també fantasia literària».

El món dels ibers ha fascinat el sallentí des que, sent encara un adolescent, pujava al Cogulló a tafanejar i donar un cop de mà als arqueòlegs. Tot i que la seva trajectòria professional ha transitat per vies molt més convencionals com la banca i la indústria alimentària, la passió per l'epigrafia -la disciplina que estudia les inscripcions antigues gravades en superfície dura- l'ha acompanyat al llarg de la vida.

« Udula és una bona manera de conèixer com era la vida en l'època dels ibers», apunta Rivera: «He extret informació dels textos d'autors contemporanis i posteriors i l'he diluït dins la trama de la novel·la». D'aquesta manera, la documentació sorgida de les cròniques sobre l'època ibera són el suport d'una ficció d'aventures on l'autor s'ha permès, fins i tot, la llicència narrativa de recrear una batalla imaginària en què els lacetans del Cogulló vencen les forces romanes comandades pel militar Marc Porci Cató.

«Els llibres científics són esgotadors, no et pots permetre cap errada», recorda Rivera: «En canvi, amb la novel·la et pots deixar anar i, sense posar-hi cap bestiesa, tens llibertat per inventar». El sallentí reconeix que «la redacció de l'obra m'ha dut dos anys i mig de feina perquè ja tenia la tasca de documentació feta».

Udula és una obra autoeditada a través del segell Círculo Rojo, amb qui Rivera ja havia treballat anteriorment. La primera tirada és de cinc-cents exemplars -«ja n'he venut la meitat»- i, després de festes, hi ha previstes presentacions per fer conèixer l'obra. De moment, es pot trobar en algunes llibreries de la comarca.Revitalitzar el Cogulló

Joan Ramon Rivera admet que Udula és el seu particular homenatge al Cogulló. Amb el guia turístic Esteve Padullés i la jove arqueòloga Meritxell Lladó formen un trio de sallentins que treballa en la causa de conscienciar la classe política per dignificar el jaciment i fer-lo més accessible i atractiu per a les visites del públic. «Fa uns dies vaig presentar la novel·la a Olocau, un poble de València on també hi ha un jaciment ibèric, el Puntal dels Llops. Allà han fet el que nosaltres demanem que es faci al Cogulló», apunta l'epigrafista, qui denuncia que l'indret no està «gens» explotat com a centre d'interès turístic. «Si no s'hi fa res, fins i tot perilla que el treguin de la Ruta dels Ibers que coordina el Museu d'Arqueologia de Catalunya», afegeix.