Poc més d'un centenar de persones, amb títols com Wish you were here o el que dóna nom a la banda (o viceversa) gravats a la memòria, va assistir divendres a la nit al concert que Immaculate Fools, un nom llegendari del pop-rock de la segona meitat dels 80, va fer a la sala manresana Stroika. La banda «és» el seu frontman i únic component original, Kevin (Raymond) Weatherill, vocalista i guitarrista proper a la setantena que conserva una veu destacable i el gust intacte per les bones melodies i les harmonies efectives. El que prometia ser una nit de nostàlgia de satisfacció imprevisible va esdevenir una troballa. El grup (Weatherill i un solvent però impertèrrit trio gallec) va deixar grans moments i la confirmació que qui va ser alguna cosa durant més d'una dècada en la pedra picada del pop-rock de clubs no ho va ser per atzar. La millor glossa del concert la va fer Weatherill a les acaballes del xou en un castellà indigne: «en noventas, mucho cabello y mucho dinero; ahora no pelo y no mucho dinero, però me gusta la música. Una más canción?». Olé! - Carles Blaya