? Una porta es tanca però se n'obren de noves. Després d'haver excavat a una i altra banda de la carretera de Can Maçana, en els dos punts que indiquen els testimonis directes i indirectes dels fets del 9 de febrer del 1939, la possible recerca de restes òssies sembla ara per ara un camí barrat. Però hi ha tres possibles vies per explorar al voltant de la història dels vuit suriencs assassinats. Una és «la dignificació de l'espai», apunta Fàbrega: «una altra és la divulgació i, la darrera, perserverar en la recerca arxivística per intentar trobar, si existeix, algun document que ens aclareixi què va passar el 1946 quan uns treballadors de la carretera de Can Maçana van trobar restes humanes». Albert Fàbrega té la complicitat de Maria López de Vergara, col·laboradora de l'Ajuntament del Bruc en qüestions de memòria històrica. «Ens estem movent per accedir als arxius judicials que es conserven a l'Arxiu Comarcal d'Igualada», explica el surienc: «Si es va fer un trasllat de restes d'ossos el 1946, segurament va quedar registrat. I el Bruc forma part del partit judicial d'Igualada». Una altra qüestió, però, és saber si aquest tipus de paperassa administrativa encara existeix. Així mateix, segons López, també s'està tramitant el permís per consultar l'arxiu del jutjat de pau del Bruc.
