Atapuerca és un nom clau en la recerca sobre l'evolució de l'espècie humana perquè els jaciments d'aquesta serra burgalesa han deparat grans descobertes paleontològiques en les darreres dècades. La periodista Rosa M. Tristán (Madrid, 1962) ha posat per escrit el trajecte de 40 anys realitzat fins ara pel projecte en col·laboració amb el codirector Eudald Carbonell, el conegut especialista català que és també el responsable de les excavacions a l'Abric Romaní de Capellades (Anoia). El llibre resultant és Atapuerca. 40 años inmersos en el pasado, publicat per National Geographic.

L'arqueologia és lenta, però emocionant. Vostè ha viscut moments intensos en les estades a Atapuerca?

Recordo que vaig anar-hi l'endemà o un parell de dies després que aparegués la primera dent d'Homo SP i l'emoció encara es palpava en l'ambient. Bermúdez de Castro, quan va veure la peça, va cridar «és humà!». Cada vegada que vaig a Atapuerca aprenc una cosa nova.

Què és l'Homo SP?

Una espècie que encara no es pot catalogar. Té una antiguitat d'1,2 milions d'anys, i primer es va creure que la resta trobada era d'Homo Antecessor, però no hi suficients proves ni certesa per assegurar-ho. De fet, Eudald Carbonell pensa que es tracta d'una dent d'Homo Erectus.

Atapuerca és un gegant. S'hi pot treballar amb tranquil·litat?

Hi ha un munt de jaciments! Però això és molt bo. El projecte ha aconseguit superar la crisi i esdevenir un lloc de ciència, però també és una escola on s'han format molts arqueòlegs i un espai de divulgació per apropar el gran públic a les descobertes que s'hi duen a terme. S'hi han trobat les restes més antigues d'un humà europeu, l'esmentat SP. Però també altres espècies: han sortit peces d'Homo Antecessor, Homo Heidelbergensis, Homo Sapiens i Homo Neanderthalensis.

El neandertal que no hi ha manera de trobar a l'Abric Romaní?

Doncs no fa gaire que va aparèixer a Atapuerca. Fins al punt que ja no el vam poder incloure en el llibre.

Com ha estat treballar amb Eudald Carbonell?

Em va trucar fa cinc anys per proposar-me el projecte i vaig acceptar-ho de seguida. És molt treballador, i sempre diu que d'Atapuerca només el trauran amb els peus al davant.

Quant fa que segueix de prop els treballs d'Atapuerca?

Fa molts anys que em dedico al periodisme científic i mediambiental. Durant més de dues dècades, i fins al 2012, vaig estar a El Mundo, i ara sóc freelance. El primer cop que vaig anar a Atapuerca va ser el 2003, i de seguida em vaig sentir atreta pel treball que s'hi està fent.

El llibre parla del passat, però al final hi ha unes pàgines dedicades a la reflexió sobre el futur de l'espècie. Per què ho van incloure?

Comparteixo la preocupació de l'Eudald per preguntar-nos cap on anem. Ara per ara som més de set milions d'individus de l'espècie Homo Sapiens i no estem cuidant gaire el lloc on vivim. Anem tirant endavant sense gaire cura.

Hi ha espai als mitjans de comunicació per al periodisme científic?

En general, podem dir que la ciència forma part del grup de matèries que els mitjans es poden estalviar si cal. Jo vaig viure l'època en què a El Mundo hi havia dues pàgines diàries de ciència. Després es va passar a un suplement setmanal. La crisi va fer mal.