TENDER NAPALM
? Direcció: Pau Roca. Autoria: Philip Ridley. Intèrprets: Ariadna Cabrol, Wanja Kahlert, Adrià Montaña, Tona Punsola i Pau Roca. Sala Beckett. Barcelona.
Després de l'estrena que va tenir lloc l'estiu passat al Festival Grec, el muntatge Tender Napalm, que dirigeix Pau Roca, ha tornat aquestes festes a la Sala Beckett sumant més públic a la fascinació que desprèn una proposta crua i poètica alhora. No seria d'estranyar que tornés properament a la cartellera.
L'argument de Tender Napalm és tant senzill com elaborada es presenta la posada en escena: una parella pateix una pèrdua ter-rible i la relació fa aigües. A partir d'aquí, podria semblar que l'espectador és convidat a assistir a un duel dialèctic carregat de tensió en un espai mínim i auster amb dos protagonistes que naufraguen i senten que les seves vides van a la deriva. Una impressió només corresposta a mitges: certament, hi ha un llarg diàleg contundent i colpidor sense treva. I també el sentiment de desorientació que precedeix la desfeta. Però la companyia Sixto Paz sempre ha manifestat un bon gust per l'elaboració formal i visual.
L'espectador entra directament a l'escenari i assisteix als primers intercanvis entre l'home i la dona. Sobre la fusta, un prestatge atapeït de pots plens de fetus humans. Una escenografia inquietant. Al cap d'uns minuts, el públic pren posicions al lloc que li correspon i, als dos actors, s'hi sumen un trio d'artistes de la companyia de circ PSIRC. Fins al final, el dolor que extrema la lucidesa guia les ziga-zagues d'un amor que s'esfilagarsa. Pau Roca i Ariadna Cabrol fan seu l'escenari i els tres acròbates tracen contínuament en el moviment la violència d'una realitat que s'escolta amb el cor encongit, es xafardeja amb la incomoditat del voyeur involuntari, es palpa amb els dits de l'ànima. Es pateix. Són dos esperits derrotats que es resisteixen a davallar a l'infern i per suportar l'estrip emocional s'enfronten amb una infal·lible arma de destrucció massiva: l'amor.
