Les entrades estaven esgotades des de feia setmanes, un fet gens anecdòtic en la gira 50 Palos en què Pau Donés, al capdavant de Jarabe de Palo, repassa la trajectòria del grup en un to més acústic, «recuperem les cançons més emblemàtiques i altres de menys conegudes però totes amb un format més intimista, tal com van venir al món i en format quartet».

En total al repertori hi havia vint-i-dues cançons, les mateixes que inclou el disc que du el mateix nom que la gira i que, juntament amb un llibre, va servir al cantant per celebrar el seu cinquantè aniversari. Ara ja en té 51 i en fa 21 del naixement de Jarabe de Palo i també de la cançó que els va connectar amb el públic, La Flaca. El d'ahir era el segon concert de l'any i Donés va agrair al públic que hagués decidit acompanyar-los un diumenge a la tarda.

El concert va començar amb Pau Donés en un costat de l'escenari tocant l'ukelele i interpretant Mucho más, mucho mejor. L'acompanyava a l'altre costat de l'escenari Jaime de Burgos (piano i teclats) i Andrea Amador (violoncel) i Jordi Vericat (baix), que estaven situats una mica més endarrere, en una tarima.

Una gran pantalla presidia el centre de l'escenari, on petites pel·lícules complementaven les cançons. Amb un aire més jazzístic però sense perdre l'essència, el quartet va tenyir de nostàlgia i bones vibracions la Sala Gran. Jarabe de Palo continuava desgranant cançons. Dicen i Tiempo van donar pas a la conegudíssima Depende. «Avui us hem vingut a seduir», va etzibar Pau Donés al públic, que es va mostrar participatiu, acompanyant picant de mans i cantant. La primera gran ovació va arribar amb Bonito, «veig molta gent bonica avui a Manresa». En aquest moment la violoncel·lista va baixar de l'escenari, per escolar-se entre el públic i convidar-lo a picar de mans al ritme de la cançó.

La proximitat i sinceritat de Donés va connectar amb el públic. «La raó per la qual avui som aquí és la meva desastrosa vida amorosa. Sempre m'han deixat. Després en feia cançons, però l'estratègia mai m'ha sortit bé». Sense esmentar directament la malaltia, va explicar que al final es va adonar que el seu gran amor era la vida i va escriure Humo, on començava dient «ahora que empiezo de cero». Com ell mateix va explicar, «aquest cop l'estratègia em va sortir bé». I després de l'emotivitat d'aquest tema, l'únic inèdit que apareix al disc 50 Palos, canvi de registre i el ritme dels bongos ens transportaven fins a Cuba amb ¡Yep! Mentrestant, a la pantalla es projectaven un seguit d'imatges del cantant amb un barret passejant per diferents ciutats del món.

Un dels altres moments especials va arribar quan Donés va dedicar Agua al públic femení, i es va sentir més d'un sospir entre el públic. Per tancar el concert, «la cançó amb la qual fa més de vint anys ens vam enamorar». Començaven a sonar les primeres notes de La Flaca. Encara quedaven un parell de bisos, primer Tú me hacías sonreír, per acomiadar-se del públic amb tot un himne, Grita. La mateixa cançó que obria el concert (ara enllaunada) sonava mentre els músics s'acomiadaven i a la pantalla es projectaven imatges de la trajectòria de Jarabe de Palo.