El dia que Clara Zachanassian torna a Güllen porta a l'equipatge no tan sols el desig de retrobar-se amb la seva ciutat natal, ara enfonsada en la misèria, sinó sobretot la condició de multimilionària i un afany terrible de revenja. Aquell dia, una població es veurà arrossegada per la cobdícia dels diners. Aquest és el punt de partida de La visita de la vella dama, un clàssic de l'autor suís Friedrich Dürrenmatt (1921-1990) que arriba al Teatre Lliure de Gràcia amb les entrades exhaurides i la firma de la companyia anoienca Farrés Brothers. L'actriu Vicky Peña i l'actor Xavier Capdet completen el cartell d'un muntatge que es veurà a l'Ateneu d'Igualada quan surti de gira després de l'estada a Barcelona, que tindrà lloc del 18 de gener al 4 de febrer.

«Ens agraden les coses que no sabem, si sempre féssim el mateix ens avorriríem», va explicar Jordi Palet, fundador el 2002 de Farrés Brothers juntament amb Pep i Jordi Farrés. «L'any passat complíem 15 anys i ho vam voler celebrar fent-ne una de grossa», va afegir. Aquesta bomba portava per títol La visita de la vella dama, un text clàssic de la dramatúrgia en llengua alemanya que, curiosament, mai ha pogut veure representada l'actriu barcelonina Vicky Peña, que «era la primera de la llista que vam fer per al paper de la Clara», va confessar Palet.

El text de Durrenmatt té un to «de tragèdia seriosa i, alhora, de comèdia», segons el director del projecte, per tractar sobre qüestions com la doble moral, la venjança, l'especulació i la societat de consum. «Veiem com tota una ciutat es deixa arrossegar pels diners», afegeix Palet.

La versió que els anoiencs han preparat de La visita de la vella dama posa tretze titelles de mida humana sobre l'escenari del Lliure de Gràcia. Els germans Farrés i Ireneu Tranis són els manipuladors dels ninots i Vicky Peña i Xavier Capdet interpreten la multimilionària i el seu antic amant, Alfred III. L'escenografia de Xavier Erra, la veu en off de Jordi Vidal i la música en directe de Pep Coca (contrabaix) i Adrià Bonjoch (guitarra), fundador del grup Amants de Lulú, també integren el repartiment d'una peça escrita el 1955 i estrenada l'any següent a Berlín que manté vigent el seu missatge.

En aquest sentit, Peña va comentar ahir que «conec l'obra des de petita, quan vaig descobrir l'autor veient una funció de Los físicos, a la televisió, amb Marisa Paredes i Luis Prendes». La reconeguda intèrpret catalana també va explicar que «la relació amb els titelles és curiosa. La proposta de representar l'obra amb les figures creades per Eudald Ferré en col·laboració amb Arnau Colom va obligar a reduir escenes i personatges fins a deixar l'essencial del text. «Estàs habituada a parlar a un actor a qui veus la cara, els ulls..., però aquests ninos són molt expressius, fins i tot en l'actitud corporal. No és incòmode ni estrany», va afegir. Els cossos s'han creat a partir de deixalles per simbolitzar la decadència de la població de Güllen, va apuntar Palet.

La manipulació de titelles esdevé alhora una metàfora de la manipulació social que implica el retorn de la Clara al poble on va néixer i estimar l'Alfred. Tal com va dir Palet, «ella fa una oferta econòmica al seu poble, però el donatiu és a canvi d'alguna cosa». El director va anotar que l'obra parla d'aquesta transformació de les voluntats, de «com es poden manipular les multituds» i «com es pervereixen les paraules».

«Estem parlant d'una tragèdia seriosa que, alhora, és grotesca», va aportar Capdet al comentari global de l'obra. Escrita deu anys després del final de la Segona Guerra Mundial, com va indicar Peña, «Durrenmatt hi va anticipar comportaments sobre l'ànima humana que són plenament vigents». Una peça amb titelles que parla d'uns altres titelles de carn i ossos que en l'escriptura de Durrenmatt era una població imaginària, però no ens faltarien exemples per posar-hi noms i cognoms ben actuals.