Un partit de la lliga alemanya de futbol contra el Nuremberg, que va tenir lloc el dia 12 d'agost del 1989, va transformar radicalment la història del Sankt Pauli, un club històric del barri d'Hamburg del mateix nom que va ser el primer que es va declarar en els seus estatuts com «a antifeixista, antiracista i contrari a qualsevol tipus de discriminació». Ho expliquen Carles Viñas i Natxo Parra -l'autor d'aquestes paraules en conversa amb Regió7- al llibre Sankt Pauli. Un altre futbol és possible, publicat pel segell manresà Tigre de Paper, que presenten avui (18.30 h) a la Casa Lluvià de la capital del Bages en el marc d'unes jornades sobre exili, repressió i antifeixisme.
Aquell dia, l'equip local va perdre per 0-1, però es va guanyar el cor de milers de persones. Durant el partit, un grup de seguidors del mateix Sankt Pauli van proferir insults racistes contra el jugador senegalès Souleyman Sané, davanter del Nuremberg. «L'actitud dels aficionats d'extrema dreta va ser contestada per la resta d'espectadors, que els van xiular», apunta Parra: «els redactors del fanzín Millerntor Roar! van editar un full volant titulat 'Jugadors i Aficionats contra el Racisme'».
Un altre futbol és possible mostra el canvi que va experimentar al final dels anys 80 i principi dels 90 el club per convertir-se en un emblema del futbol entès com un espai de consciència social i combat contra la intolerància. El gir definitiu va arribar dos anys després amb la conjunció d'un altre episodi de rebuig -l'agressió verbal contra uns seguidors turcs per part d'ultradretans del Sankt Pauli que també va ser rebutjada per la resta de l'estadi- i «la celebració al Millerntor d'un festival de música organitzat per recollir fons en benefici de les despeses que generaven al moviment autònom i okupa les multes i els processos judicials que els interposaven».
Com la Barceloneta
Sankt Pauli és un barri d'Hamburg «semblant a la Barceloneta», explica Parra, que treballa d'advocat laboralista i és soci cooperativista del Col·lectiu Ronda. «És conegut com el barri Roig perquè s'hi exerceix la prostitució -de fet, durant el Tercer Reich era l'únic espai d'Alemanya on hi era permesa-, però també té un caràcter dur, rebel, obrer, com a barri portuari que és», afegeix.
La singularitat del club de futbol de Sankt Pauli és el vincle que manté amb el barri i el compromís social, assumit estatutàriament, per fer fora qualsevol tipus de discriminació, ja sigui de tipus xenòfob, sexista o racista.
La gènesi del llibre és posterior a l'afició que els autors, amants del futbol, van començar a sentir pel club i la seva idiosincràsia. Fins al punt que, «fa set anys, es va fundar la penya catalana del Sankt Pauli. Sempre que hi ha partit, ens reunim per veure'l a la televisió, un fet que seria impossible si l'equip, ara a la segona divisió, baixés de categoria, perquè aleshores ja no el retransmetria cap cadena. I un cop l'any, anem a veure un partit».
Conscients de la dificultat d'assolir un títol, els seguidors es donarien per satisfets «amb l'ascens a la Bundesliga de tant en tant» i, sobretot, amb el descens del rival ciutadà, l'Hamburg. Campió de la Copa d'Europa el 1983, l'equip és l'únic de la Bundesliga -competició creada els anys 60- que sempre hi ha competit. «Per això se'l coneix com el dinosaure», indica Parra. En els darrers anys, ha estat a punt de perdre la categoria dos cops, però s'ha salvat in extremis.
La identificació amb la filosofia de vida del Sankt Pauli es reflecteix també en l'organització d'un torneig anual en el qual participen equips de moviments socials de Catalunya. La penya té a hores d'ara un centenar de socis.
De la burgesia a l'esquerra
Viñas i Parra van decidir escriure la història del club en un relat que transcorre paral·lel al de la història d'Alemanya. «A l'inici del segle passat, el barri de Sankt Pauli tenia una població burgesa i, fins i tot, petits palaus, però l'arribada de molts immigrants per treballar a les drassanes -el port d'Hamburg és el segon més rellevant del continent en trànsit de mercaderies, darrere tant sols de Rotterdam- en va canviar la fesomia, ja que moltes famílies van marxar i en aquells palaus s'hi va acabar instal·lant el moviment okupa», comenta Natxo Parra: «avui, el barri té problemes de gentrificació perquè està de moda».
El club va seguir una evolució similar per passar de ser una entitat «anodina», que «en el Tercer Reich va acceptar la clàusula antijueva», a convertir-se en l'únic del món que es declara antifeixista. «Molts anaven a veure l'Hamburg, però la ultradreta, il·legalitzada, va traslladar el seu territori al futbol, i els membres dels moviments socials se'n van anar i es van fer del Sankt Pauli», anota.
L'ideari d'esquerres ha transformat el club, fins al punt que la pressió social va obligar la directiva a retirar una publicitat considerada sexista que hauria reportat molts diners. «És una qüestió de prioritats», sentencia Parra.
