Un retrat de Ramon Llull pintat pel solsoní Francesc Ribalta (1565-1628) i l'estàtua d'un sant sense identificar de l'escultor cardoní Andreu Sala (1627-1700) són dues de les 210 obres que integren el nou recorregut expositiu del Barroc i el Renaixement que es va inaugurar ahir al Museu Nacional d'Art de Catalunya, una proposta basada en capítols temàtics que inclou les obres del Llegat Cambó i la Col·lecció Thyssen que fins ara es presentaven separades. «L'art d'aquest període, que sovint es titlla de menor, com si fos el germà menor a casa nostra, és tant català com el de les altres etapes», va afirmar el director del centre, Pepe Serra.
Amb títols com La inèrcia medieval, Amor i maternitat, Místics i visionaris i Natura morta, entre d'altres, el museu ha reorganitzat la presentació de les seves col·leccions del Barroc i el Renaixement seguint criteris temàtics, una cronologia que comprèn tres-cents anys, des del segle XVI fins a l'inici del XIX. De les 130 peces en exhibició es passa a 250 (xifra que inclou la darrera sala dedicada a l'art gràfic i inclou les 210 d'escultura i pintura, principalment) i l'espai també s'amplia fins a totalitzar 1.313 m2.
Després de la gran reordenació de l'àmbit d'art modern duta a terme la tardor del 2014, l'equipament va afrontar amb la mateixa vocació el nou discurs del Barroc i el Renaixement, on es mostren obres d'autors com Rubens, Tiziano, Cranach el Vell, Velázquez, Zurbarán, Bermejo i Viladomat, entre molts d'altres. En la presentació que va tenir lloc ahir al matí, Serra es va mostrar molt satisfet de la feina feta i va aprofitar la trobada per reivindicar que «aquest museu té un potencial que no es pot desenvolupar». El director del MNAC va advertir que «falta espai i falta gent, i algú ha de prendre decisions perquè, si no, ens quedarem en 'el que podria ser i no és'». Així mateix, va confiar que, quan es restableixi la Generalitat, es començarà a treballar en el projecte de dotar un dels pavellons firals adjacents per a ús del museu.
Un solsoní amb Velázquez
En l'àmbit dedicat al Segle d'Or, adjectivació que serveix per parlar del canvi de rol dels artistes de la península Ibèrica al segle XVII, hi ha una paret on s'ensenya l'oli sobre tela Ramon Llull, que va pintar el solsoní Francesc Ribalta cap al 1620. Dipositada inicialment al centre el 1922, la peça es va incorporar definitivament al museu el 1944.
«Nosaltres apostem per atribuir l'obra a Ribalta», va explicar Joan Yeguas, conservador de Bar-roc i Renaixement del MNAC: «és cert, però, que hi ha algun expert que s'inclina per Velázquez». No en va, el quadre s'exposa just al costat d'un Sant Pau del reconegut pintor sevillà, però «ens hem guiat per la documentació d'un inventari de l'època que ens informa que l'oli, propietat del marquès de Haro, és de Ribalta».
Entre l'un i l'altre «hi ha clares relacions estilístiques, i des d'un punt de vista formal el Llull és deutor del que feia Velázquez de jove durant la seva etapa sevillana». En la mateixa paret, a l'altre extrem, el visitant pot contemplar un Sant Jeroni del fill de Francesc, Joan Ribalta (1596/97-1628), que va néixer i va fer carrera a València, com el seu pare. «El llenguatge caravaggista ens posa en relació pare i fill», va apuntar Yeguas.
El sant sense nom
Andreu Sala va néixer el 1627 al nucli de Linyà (Navès, Solsonès) i va fer carrera a Barcelona. El 1700 va morir a Cardona, localitat a la qual va estar molt vinculat i per a la qual va crear el retaule major de l'església parroquial, destruït durant la Guerra Civil Espanyola. En la nova disposició museística del Barroc i el Renaixement, s'ha ubicat una estàtua titulada S ant guer-rer (datada entre el 1680 i el 1700) dins l'àmbit de Catalunya als segles XVII i XVIII.
«En el segle XVII, l'escultura va tenir molta importància a Catalunya», va explicar Francesc Quílez, coordinador de col·leccions del museu. «A la zona de la Catalunya Central, sobretot al Bages, hi va haver artistes de la talla de Sala», va afegir Yeguas: «Va fer peces visualment molt atractives, com aquest sant, que segurament va pertànyer a un retaule major però del qual no sabem a qui representa, si bé algú ha parlat de sant Maurici». L'escultura té una aurèola sobre el cap i la vestimenta d'un comandant romà, elements identificatius d'un sant guerrer màrtir.
La peça d'Andreu Sala va pertànyer als joiers Masriera i va estar al taller del carrer Bailèn, conegut per la seva forma de temple grec. Donat per Lluís Masriera, aquesta estàtua de fusta daurada, estufada i encarnada va ingressar al museu nacional i exemplifica la sort i la dissort que sovint acompanya les obres d'art que passen per les mans dels col·leccionistes.
En el recorregut, el visitant també pot contemplar les pintures de les portes de l'orgue de la catedral de la Seu d'Urgell (datades cap al 1495-98). I, al final de l'itinerari, s'ha muntat una sala que fa dialogar les natures mortes fotogràfiques d'autors com Humberto Rivas i Toni Catany amb gravats antics organitzats temàticament i d'autors com Marià Fortuny. Unes làmines que s'exhibeixen en calaixeres amb vitrina que el visitant al museu pot obrir i tancar al seu aire. Una de les fotografies que es poden contemplar és de l'igualadí Josep Maria Lladó.
