E.V.A.

? Autor: Marc Artigau, Cristina Genebat, Julio Manrique. Direcció: Julio Manrique. Intèrprets: Rosa Gàmiz, Carolina Morro, Marta Pérez, Carme Pla, Albert Ribalta, Jordi Rico, Àgata Roca. Dissabte, 27 de gener. Teatre Kursaal de Manresa.

La companyia T de Teatre compleix enguany 25 anys amb la peça E.V.A., que el cap de setmana passat encetava el nou Toc de Teatre al Kursaal de Manresa. Escrita per Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique, aquest darrer signant també de la direcció del muntatge, E.V.A. és la peça de balanç d'un llarg viatge que porta la compa-nyia a reflexionar en veu alta i mostrar a l'espectador un recorregut de 25 anys, on paisatges amables i agradables s'amalgamen amb els més feréstecs i inhòspits...o potser no, perquè són passatges de la memòria i potser ens enganyen.

E.V.A. podria perfectament prendre de punt d'inici el poema del poeta anglès William Blake: l'alegria i el dolor formen un fi teixit que de l'ànima de l'home n'és el vestit. E.V.A. vol dir moltes coses i pot prendre molts significats, però en la peça de la companyia són les sigles de l'Escala Visual Analògica del dolor. Vol mostrar que el dolor forma part del cicle; per a uns esdevé una experiència vital, per a d'altres pot ser només una anècdota per oblidar. El conflicte arriba amb el xoc frontal entre les dues posicions: qui recorda el dolor i qui no, qui se n'ha vist afectat i qui l'ha obviat. I per això E.V.A. serveix per mesurar la importància i la transcendència amb què s'assumeixen diferents situacions de la vida: amb por, amb reticència, amb frustració, amb humor. Cap opció millora o empitjora la situació però totes fan que les coses es visquin d'una manera o d'una altra.

E.V.A. suposa un canvi radical en la línia escènica de la companyia però és un gir molt atraient que converteix el muntatge en un dels més homogenis i integradors. Amb aquesta obra es fa bona l'expressió «l'experiència és un grau». I ho fan possible Àgata Roca, Carme Pla, Marta Pérez, Rosa Gámiz amb Jordi Rico i el sallentí Albert Ribalta (amb un nombrós grup de fans entre els assistents) i Carolina Morro, una jove actriu en una picada d'ull al relleu generacional. La tasca en la direcció del també actor Julio Manrique és certament interessant i aporta un aire i fresc a la peça, a la companyia i als seus intèrprets, que el públic va acomiadar amb una llarga ovació.