La recerca d'una editorial per publicar la primera novel·la és un exercici de resistència per a l'autor novell que el pot conduir directament al desànim. Però el laberint en què es va endinsar l'escriptora manresana Maite Ruiz Sarmiento (1970) tenia una sortida i els lectors ja poden gaudir amb la història d'amor, amistat i perseverança que narra a la novel·la Esas benditas manos. Un relat de superació amb una protagonista que «manté una lluita emocional per deixar enrere el passat».

«Sempre m'ha agradat escriure», explica Maite Ruiz, però fins fa quatre dies els seus lectors l'havien d'anar a cercar a les xarxes socials. «Escrivia sobretot relat curt, encara que tenia al cap de fer una novel·la», afegeix. El resultat és un torrent narratiu cabalós de més de vuit-centes pàgines que va veure la llum quan el gruixut mecanoscrit d' Esas benditas manos va caure a les mans del segell tarragoní Ediciones Coral, que forma part del Group Edition World.

En l'origen de l'aventura hi ha la mala notícia d'una reducció de la jornada laboral que va permetre a l'autora disposar de més temps lliure. «No tenia tirada per les xarxes socials, però em vaig iniciar en el Facebook i anava publicant peces de prosa poètica, que reflectien un fons emocional», apunta.

Paral·lelament, Maite Ruiz va anar posant fil a l'agulla de la novel·la i va cercar el suport d'una agència literària que la va conduir a l'editorial que li va publicar el text. Tota una proesa: molts debutants han de recórrer a l'autoedició perquè els camins d'accés als grans grups estan vedats. El contrari és un miracle. «Jo no sabia res d'aquest món», reconeix la bagenca d'arrels barcelonines, «però tenia clar que pagar-me l'edició havia de ser l'últim recurs».

Deixar enrere el passat

Esas benditas manos presenta al lector dos personatges que revisiten el seu passat per entendre'l i poder construir el futur. El protagonisme recau en la Daniela, que pateix els efectes d'una família desestructurada i es veu immersa en un procés «d'odi i destrucció». Quan es mor la seva àvia, «deixa Barcelona per donar un gir a la seva vida. Escriu una llista de coses que li agradaria fer i se'n va a viure a Madrid».

La novel·la visita altres escenaris, com un balneari de luxe a Cantàbria, París i Panamà, i fa entrar en escena l'Adrien, l'altre protagonista principal del relat. Amor i intriga i el món de l'alta joieria es despleguen durant les 830 pàgines d' Esas benditas manos, la novel·la que va emergir després «d'escriure i de documentar-me molt», afirma Ruiz: «t'hi deixes tanta vida que, quan vaig acabar, tenia ganes de publicar-la».

Altres escriptors amb qui va fer amistat li van recomanar, sobretot, molta «paciència» perquè «jo era una autora novella, desconeguda». La realitat es va imposar: «hi ha moltes editorials que no et contesten, sobretot les grans, i d'altres et diuen que no però almenys et donen les gràcies».

Maite Ruiz-Sarmiento és devota lectora del gènere de la novel·la històrica però l'afició pels llibres també poua en les hores passades «llegint Jazmin quan era petita». La novel·la que ja té a la venda tant a les llibreries com en les plataformes digitals s'inscriu en el corrent del relat romàntic amb «personatges que tenen molta força, i que viuen situacions que provoquen moltes emocions». No en va, l'autora confessa que «hi ha persones que m'han dit que han rigut i han plorat». I és que Esas benditas manos és talment «com la vida mateixa», afegeix Ruiz.Mig miler d'exemplars

La manresana està satisfeta del resultat perquè l'editorial «m'ha fet molt partícip del producte final, del disseny al muntatge». L'edició digital és a la venda a totes les plataformes i la primera tirada del llibre en paper és de 500 exemplars. «Tenim previst fer una presentació a la llibreria Casa del Libro, al passeig de Gràcia de Barcelona», anota Ruiz-Sarmiento.

Les primeres reaccions a la publicació d' Esas benditas manos «estan sent molt boniques», admet l'escriptora, que explica que llegeix «de tot» i que les preferències «van per èpoques», des de la novel·la romàntica al thriller passant per la històrica. Ara, viu des de l'altra banda l'experiència de saber que hi ha gent que té entre les seves mans la novel·la a la qual va estar donant forma durant un any.

I ara què? Escriure pot ser addictiu i Maite Ruiz-Sarmiento no s'escapa del plaer que proporciona. «Estic fent una novel·la amb fons històric, ambientada el 1808 en la batalla de Bailèn», que va tenir lloc durant la guerra d'Independència espanyola entre les tropes locals i l'exèrcit napoleònic, que va ser derrotat. «El passat i el present es connecten en el relat que estic fent», afegeix. A més, «tinc un projecte de relat curt i prosa poètica, una antologia de textos diversos, que he registrat», apunta l'autora, que de moment guarda el manuscrit al calaix.