Jordi Bernet (1944) tenia talent per al dibuix i havia imaginat uns altres plans per al futur. Però als 16 anys va topar amb la dura realitat de la mort del pare i es va haver de saltar els estudis per posar-se a treballar com a historietista. Un inici accidentat per a una reeixida trajectòria que una exposició comissariada pel manresà Joaquim Noguero, en el marc del festival literari BCNegra, revisita a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona.

«En Bernet té escola i ha fet escola», va indicar Noguero dimarts a la tarda en la inauguració de la mostra, reivindicant el valor de la formació no acadèmica de l'homenatjat: «el seu pare, Miguel Bernet, àlies Jorge, va ser un dibuixant de Bruguera, i el seu tiet Joan Bernet Toledano va treballar per al TBO. Ell, quan es va morir el pare, va heretar el personatge de Doña Urraca, la primera sèrie que va fer com a professional».

En els inicis de la dècada dels 60, Jordi Bernet, molt jove encara, es va introduir precipitadament a l'ofici. Però més de mig segle després, no es pot dir que no fos una decisió encertada i que la necessitat de portar uns diners a casa i renunciar a les aules impedissin que desenvolupés un talent que, al llarg dels anys, s'ha exhibit en diversos registres del món del còmic i la il·lustració. Des de l'Espanya negra de Doña Urraca a la prostituta i mare Clara de noche, personatge emblemàtic de la revista El Jueves, passant per les malifetes del peculiar Luca Torrelli, un gàngster novaiorquès que durant gairebé vint anys va protagonitzar les vinyetes de Torpedo.«Torpedo», un títol clau

«El cine sempre m'ha agradat molt», va comentar Bernet: «abans, havies d'anar a les sales a veure les pel·lícules, i de tant en tant les feien per televisió. Ara, les tens quan vols». Una de les sèries més aplaudides de l'autor és Torpedo 1936, un projecte que va iniciar el nord-americà Alex Toth i que Bernet va entomar a partir de la tercera història amb un estil de dibuix que parteix dels referents literaris i cinematogràfics del negre.

En aquest sentit, el nou comissaria de la BCNegra, Carlos Zanón, va apuntar que «volem que la gent s'apropi al gènere no tan sols a partir de la novel·la sinó a través de totes les maneres que hi ha d'explicar les històries, entre elles el còmic, que ha de ser una part important del festival». L'autor de Taxi va afegir que «Jordi Bernet és un mestre».

Noguero ha accentuat els vincles de l'artista amb el color negre que exemplifica el cantó fosc de la vida tant individual com col·lectiva. «En la sèrie negra i els registres gòtics, Bernet s'hi troba còmode», apunta. De Torpedo, que gaudia dels guions d'Enrique Sánchez Abulí, se'n van fer una cinquantena d'històries, que van totalitzar més de set-centes pàgines durant dues dècades. L'exposició també es fixa en altres treballs de Bernet vinculats al negre, com les portades per a la col·lecció Black, de Plaza Janés.

«És un gènere que sempre m'ha atret molt», va indicar Bernet, que va apuntar que el seu estil de dibuix es basa «en les taques, el dramatisme, l'impressionisme i l'expressionisme». En la mostra, «no hi ha originals», va anotar Joaquim Noguero, «perquè fa quinze anys ja es va fer una exposició i el còmic va més enllà del fetitxisme dels originals, i les reproduccions de les vinyetes a mida gran ens permeten veure fins i tot el traç del llapis, ja que ell hi pintava a sobre amb el pinzell i la ploma».