Quina és la gran veritat de la televisió? Que tot és mentida. Aquesta és la idea de fons que guia l'argument de l'espectacle Tens un do, la renovada 61a edició de la Innocentada de Manresa, que es va estrenar aquest dijous al teatre Conservatori, convertit per uns dies en un autèntic plató al més pur estil dels talent xous d'èxit. Una idea original, divertida i crítica; un joc entre la realitat i la ficció que trenca els esquemes d'aquells que esperaven trobar-se una obra de teatre més convencional, de l'estil de les anteriors Innocentades.

I és que aquest any, després del canvi en la comissió organitzadora, la tradicional farsa manresana s'ha convertit en una paròdia del món de la televisió, en especial dels concursos, i mostra la realitat d'una gravació en directe, amb tot allò que passa davant de les càmeres i també al darrere. Tot i que encara queden quatre funcions, dues avui i dues demà (18 h i 21 h), les primeres impressions després de l'estrena de dijous apuntaven que la proposta havia agradat i sorprès els assistents, amb una proporció d'espectadors joves més elevada que altres anys.

Una posada en escena realista

Amb un guió creat per Adrià Guitart i dirigit per Jordi Gener, l'espectacle transporta el públic a un immens plató on s'hi celebra l'edició de la Catalunya central del programa itinerant Tens un do, un suposat concurs de talents que recorre el territori català. Les càmeres, els rols dels personatges, la interacció constant amb el públic i les diverses pantalles situades a l'escenari i als costats, on es pot veure una realització en directe a càr-rec de Marc Alberti, doten de realisme la proposta.

La primera part de l'obra se situa en els moments previs a l'emissió en directe. Un exigent i malcarat director, de nom Ovidi -interpretat per Pere Font- s'encarrega de comprovar que tot estigui a punt, acompanyat per l'Estela, una ajudant de direcció devota i insegura. Mentrestant, els dos divertits operaris del programa, encarregats del decorat i els elements d'escenografia -en Paco i en Mohamed- es mouen a corre-cuita, d'una banda a l'altra, enllestint els últims preparatius, malgrat els problemes amb la seva vella escala metàl·lica. I per la seva banda, la Pepi, la maquilladora -que interpreta Montse Mas- fa el xafarder i comenta les històries d'amor i desamor entre alguns membres del programa i el jurat.

Talent multidisciplinari

Un cop començat el directe, sobre l'escenari van apareixent els concursants que prenen part en el programa. Així, el públic del Conservatori pot veure diferents estils i disciplines, des del ball grupal fins a la màgia, i també experimentar de ben a prop les dificultats i errors del directe, als quals el presentador del xou es refereix tot saludant els companys del programa de pífies APM?, de TV3. Els tres membres del jurat, molt diferents, són els encarregats de valorar els concursants.

El primer a aparèixer és Jesús Pigallo, en la pell del personatge d'en Patxi, que protagonitza un número d'acrobàcies i equilibris penjat de dues llargues teles subjectades al sostre. A continuació, el succeeixen propostes de caire més còmic, com el peculiar duo Rumb a la la Rumba o la coral Bonavista, que amb el seu xou final fa una gran paròdia d'aquest tipus de conjunts vocals.

Entre les actuacions, però, també hi ha els trucs de Màgic Pol, nom artístic de Pol Serra, o la Tuna Tuninya, un conjunt format per joves de la ciutat que parodien, amb guitarres i banyadors roses, les agrupacions d'estudiants universitaris. Coneguts per haver actuat durant la Festa Major de Manresa i també en altres esdeveniments, a l'escenari de Tens un do ofereixen un popurri de cançons amb temes com Clavelitos o La Gozadera.

Més enllà dels tocs còmics, un dels elements més destacats de la Innocentada d'enguany són les coreografies dels balls, molt treballades i integrades en el guió. Sota la direcció d'Ariadna Guitart, la quinzena de membres del cos de ball, dansaires i exdansaires de l'Esbart Manresà de l'ACB, es transformen per posar-se en la pell dels ballarins que obren i tanquen el concurs i també en la de diversos participants, amb la proposta de dansa africana African Dance o movent-se a ritme de samba, jazz o dansa urbana.

Sense perdre l'essència

Malgrat els canvis i el trencament respecte d'anteriors edicions de la Innocentada, Tens un do no s'oblida dels seus orígens i també fa honor a la tradició d'incloure dosis d'actualitat manresana en forma de crítiques satíriques. Per exemple, la qüestió de la zona blava i la impossibilitat d'aparcar de franc al centre de Manresa -«tinc el cotxe aparcat a l'únic pàrquing municipal gratuït: el Congost!», diu un dels membres del jurat en l'acabar.

Després de les votacions simbòliques del públic, l'espectacle es tanca amb una reflexió sobre el poder que té la televisió per manipular la realitat i un número musical conjunt, amb tots els actors, ballarins i participants damunt de l'escenari.