L'eswèrtia és una flor petita que creix en llocs humits de l'alta muntanya, a més de 2.000 metres d'altura. I la coral Eswèrtia, nascuda el 1977 al si del Centre Excursionista Comarca de Bages (CECB), ha crescut, des dels seus inicis, amb el lideratge d'una dona amb empenta: Imma Serra (Manresa, 1957). Després de 40 anys de dedicació a la batuta de l'Eswèrtia, ara Serra s'ha decidit a fer el pas d'acomiadar-se'n i de donar el relleu a la direcció dels 34 cantaires actuals a una altra dona, Cristina Gamisans.

«Fa 40 anys del primer concert i gairebé fa cosa de dir, perquè són molt anys! La veritat és que fa temps que vaig dient que plego, però tampoc en tenia ganes, perquè és una coral que m'he fet molt meva. Dir plego és posar un punt final», explica Serra, que es va acomiadar dels cantaires de la coral Eswèrtia en el darrer concert que va dirigir, a mitjan gener al convent de les Caputxines de Manresa. El grup de cantaires de l'Eswèrtia ha anat canviant des dels seus inicis, quan «era bastant familiar i format gairebé tot per parelles», però la directora s'hi ha mantingut amb la responsabilitat que comporta «ser-hi sempre. I ara em canso molt. Començava bé el curs, però m'anava fallant la veu, la concentració... I crec que mantenir-m'hi era d'un cert egoisme per part meva, perquè el grup ho pot fer encara millor», exposa Serra, que és professora de cant de l'Escola Municipal de Música de Sant Joan de Vilator-rada i, des d'aquest curs, també n'és la directora. A l'Eswèrtia ha tingut suports com Joan Bozzo, que n'era codirector; o Marcel Oliveras, ajudant de direcció.

Cançons de muntanya

Dins del CECB sempre hi ha hagut grups que es reunien per cantar, i la coral Eswèrtia va néixer quan el grup de la secció de muntanya va veure la necessitat de tenir una directora. Llavors van anar a buscar Imma Serra i es van dotar d'un nom. «Jo venia de les corals infantils i, com la coral, també vaig començar de zero. Fèiem cançons a una o dues veus, cànons, cançons de muntanya...», recorda la fins ara directora, que afegeix que l'Eswèrtia bàsicament sempre ha cantat cançó popular, amb alguna introducció a la música clàssica, i també ha apostat per peces d'autors «de casa». «Quan vam començar mai m'hauria imaginat que faríem el que hem fet», diu Serra, que fa un balanç «molt positiu» d'una etapa en la qual la coral ha estat «una segona família. Hem compartit molts moments: si jo he patit, ells m'han ajudat; i si ho he passat bé, hem gaudit junts. I no és que jo els hagi ensenyat música, ells me n'han ensenyat a mi». Considera que «ha anat creixent la qualitat dels projectes que hem fet»; i assegura que, en el darrer concert, la coral Eswèrtia «hem donat el millor. Les veus estaven molt conjuntades i empastades. Es notava que la gent va assistir als assajos».

Missa del gall, concert de Reis

L'Eswèrtia té un seguit de cites ineludibles en el seu calendari. D'una banda, l'actuació a la missa del gall al santuari de Joncadella, després de la qual un grup puja un pessebre de muntanya al cim de Collbaix. D'altra banda, el concert del dia de Reis a l'església de la Sagrada Família, del qual ja fa 25 anys. A més, ha participat en l'espectacle del Misteri de la Llum des de la seva creació. I, entre la seva nombrosa activitat, s'han fet intercanvis amb altres corals, sortides a França, Itàlia, repertoris compartits amb el Cor Artesenc, la Coral Romança de Callús...

Una de les peculiaritats de la formació coral és que, formant part d'un centre excursionista, s'han fet moltes sortides de caps de setmana per assajar, al principi de campaments i després en cases de colònies. «Teníem més hores de treball, i tothom hi aportava el seu granet de sorra, com la xocolata desfeta amb nata! Així s'ha voltat molt», rememora Serra, que destaca que van ser a la inauguració del refugi del Port del Comte.

Ara, Serra deixa el seu llegat a Cristina Gamisans, «que és jove i té ganes de tirar endavant la coral. Els cantaires s'hauran d'adaptar a la seva manera de fer».