Si hi ha alguna cosa difícil de definir és l'art. El que sí sabem amb certesa és, que si alguna cosa persegueixen els artistes, és impactar, sorprendre, i fins i tot, desafiar. I si hi ha alguna cosa que els caracteritza és que el seu enginy no té límits.

L'escultura és una forma d'expressió artística que ha evolucionat amb el temps, però que sempre ha tingut una missió clara: crear volums i conformar espais. Amb la seva capacitat de treure a l'exterior el que hi ha en la seva imaginació, els escultors, aconsegueixen formar originals figures que repten contínuament els nostres sentits.

Les escultures que t'ensenyem a continuació aconsegueixen precisament això, desafiar, de manera directa i exitosa, a la llei més antiga que coneixem: la de la gravetat. I en el seu afany de transmetre sensacions, ens provoquen una estranya impressió al contemplar-les.

1. La força de la natura, per Lorenzo Quinn. Representa a la mare natura fent girar el planeta Terra a tota velocitat. A Irlanda, Singapur, Mònaco i la Xina.

2. Immigrant a la recerca d'utopia, per Frederik Raddum. Raddum, a qui el mou explicar històries, sobretot polítiques i des d'un punt de vista crític, ens mostra amb aquestes escultures una l'història real d'immigració humana.

3. Fades de filferro, per Robin Wight. Precioses fades dinàmiques i vives.

4. Monte-Meubles, L'Ultime Déménagement, per Leandro Erlich. A França.

5. Les Voyageurs, per Bruno Catalano. Viatgers incomplets i misteriosos. a França

6. Nadó surant, per Marc Quinn. Nadó que sembla levitar en l'espai, al estar ancorat a terra per un únic punt. Al Regne Unit.

7. De Vaartkapoen, per Tom Frantzen. Art urbà. A Bèlgica.

8. Les verges de Apeldoorn, per Elisabet Stienstra. Conjunt d'estructures flotants. Als Països Baixos.

9. Escultures d'equilibri, per Jerzy K Dziora. Escultures suspeses en fines línies. A Polònia.

10. Pedres desafiant la gravetat, per Woods Davy. La geometria de l'equilibri en pedra.