A final del segle XI o principi del XII, un mestre d'identitat desconeguda va omplir les parets de l'església de Sant Quirze de Pedret (Cercs, Berguedà) de color i missatge evangèlic. Aquells frescos -o el que en queda- es poden contemplar avui en dia al Museu Nacional d'Art de Catalunya i al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. I en aquest darrer, l'obra d'aquell artista anònim llueix ara en millors condicions després del treball de restauració que s'hi ha dut a terme promogut pel centre, finançat pel bisbat amb una ajuda de la Generalitat de Catalunya i executat pels tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.

Les pintures murals de Pedret que hi ha a Solsona corresponen a l'absis central, mentre que els frescos de les absidioles es conserven a Montjuïc. Els treballs realitzats al Diocesà i Comarcal s'han centrat en la consolidació de la part frontal de l'arc triomfal de l'absis i els dos laterals, que presentaven un cert grau de deteriorament a causa de l'aixecament de la capa pictòrica.

Els frescos de Pedret van ingressar l'any 1940 al museu solsoní després de l'arrancament que es va realitzar amb la tècnica coneguda com a strappo. Els mestres del romànic no pintaven directament sobre la paret sinó al damunt d'una capa de guix: per aquest motiu, al segle XX es van poder arrencar dels seus emplaçaments originals amb un sistema que omple la pintura d'una cola soluble amb l'aigua i que serveix per desprendre les pintures de la capa de guix sense malmetre-les.

No obstant això, en aquella execució es va aplicar massa cola, fet que ha causat que, al llarg dels anys, s'hagi anat alçant la pintura original. Els treballs realitzats per l'empresa Policromia i les restauradores Cristina Martí i Gemma Rodríguez han consistit a fixar la capa pictòrica mitjançant una injecció puntual de la mateixa cola animal original. A més, s'han eliminat els esmentats excessos per tal de prevenir nous aixecaments.

La restauració també ha permès documentar diferents intervencions de reintegració pictòrica per esmenar les pèrdues sofertes en l'arrancament i el trasllat. Tal com s'apunta des del museu solsoní, «el tractament d'aquestes reintegracions i una neteja general de les pintures podrien formar part d'una altra fase d'intervenció» de les pintures murals.