La guerra civil és un referent literari de primer ordre. Josep Navarro Santaeulàlia (Banyoles, 1955) se situa als inicis de la postguerra per narrar la història d'un anarquista exiliat que creua la frontera ajudat d'un amic i torna a Barcelona per localitzar la filla que va tenir amb una companya a qui van afusellar els feixistes. Una aventura perillosa en una ciutat oprimida i derrotada que posa en risc la vida dels dos homes.
Què li agradava llegir de petit?
TBO i similars. El Capitán Trueno i Hazañas bélicas.
Quina és la primera lectura de la qual té un bon record?
El hombre del bosque, de Zane Grey. Devia tenir 11 o 12 anys.
A quin autor mort ressuscitaria per tenir-hi una conversa i què li agradaria demanar-li?
En tinc prou llegint-los. Els bons autors ressusciten i conversen amb nosaltres cada vegada que llegim el que han deixat escrit.
Amb quin autor viu aniria a sopar i a quin restaurant se l'enduria?
Abans de sopar amb un escriptor, soparia sol. Els escriptors són per llegir-los, no per sopar-hi.
Té algun racó predilecte per llegir?
Al saló de casa, quan no hi ha ningú més, i el sol de gener m'acaricia el clatell.
Creu que els llibres són cars?
Crec que sóc massa pobre per comprar tots els que voldria llegir.
Cremaria algun llibre?
No. És preferible llençar-los al contenidor verd.
Hi ha algun llibre que recomani o regali sovint?
L 'Odissea, d'Homer; La fira de les vanitats, de Thackeray; Mentre agonitzo, de William Faulkner; El quadern gris, de Pla; Atonement, d'Ian McEwan; Els papers del club Pickwick, de Dickens; Poesia, de Josep Carner. I molts més.
Té alguna fórmula màgica per fomentar la lectura?
Prohibir-la. Amb molts joves, funcionaria.
Què és el més bonic que un lector ha de dit de vostè?
Senzillament, que la novel·la l'ha enganxat i que no podia deixar-la. Proporcionar plaer al proïsme (amb literatura, o com sigui) sempre és gratificant.
