Un veterà de la narrativa catalana com Ramon Solsona (Barcelona, 1950) se'n va fins a la vall de Cardós i als anys 60 del segle passat en una novel·la d'intriga que reflecteix el trànsit de la vida rural a la modernitat de la indústria i el turisme d'un racó de món dels Pirineus. La construcció de grans infraestructures hidroelèctriques va transformar la fesomia d'un territori inalterat durant dècades i que mai més tornaria a ser com abans.

Què li agradava llegir de petit?

Llegia sobretot Jules Verne i tebeos.

Quina és la primera lectura de la qual té un bon record?

Quatre nois genials, un llibre que em van portar el Reis i que eren biografies de personatges (genis com Watt o Edison) quan eren petits.

A quin autor mort ressuscitaria per tenir-hi una conversa i què li agradaria demanar-li?

Prudenci Bertrana, Rodoreda, Clarín, Stendhal, el rector de Vallfogona, ?

Amb quin autor viu aniria a sopar i a quin restaurant se l'enduria?

Per sort he sopat amb molts autors contemporanis. Per dir-ne un, m'agradaria compartir una trobada amb Joan Francesc-Mira, que és una persona sàvia i de conversa molt agradable. El lloc m'és indiferent.

Té algun racó predilecte per llegir?

A la butaca. Mai en pantalla.

Creu que els llibres són cars?

Són cars respecte a què? Més cars que o menys cars que què?

Cremaria algun llibre?

No, però m'he desprès de molts llibres quan he fet un canvi de casa. Els he dessacralitzat.

Hi ha algun llibre que recomani o regali sovint?

No especialment.

Té alguna fórmula màgica per fomentar la lectura?

No la té ningú. Però l'escola ho pot fomentar amb un pla incorporat als hàbits escolars (també dins de l'escola) al llarg de tot el cicle escolar.

Què és el més bonic que un lector ha de dit de vostè?

Més que coses boniques, a vegades arribes a saber que un determinat llibre teu ha tocat fibra d'algun lector per motius íntims. Quan t'ho expliquen t'impressiona.